ENTRE DINARS I SOPARS DE NADAL: SORTIDES DE CARRETERA, DE BTT I CURSES DE SANT ESTEVE

Divendres 24: (Montserrat amb carretera)

A les 10:00 arribada davant de la botiga Tomàs Balles de Manresa (Germans Carrillo, Paco alies Choco, Paco de Bagà, Puça Bagà, Cris Bosque, Lluís Picas i jo Su). Un cop tots ven abrigats tret de sortida direcció el trencant de Marganell, un cop allà baixada cap a Marganell seguint direcció Monistrol un cop tots agrupats al trencant per iniciar la pujada cap a Montserrat parada per treure roba i amunt cadascú al seu ritme. Pròxima parada agrupament al pàrquing per arribar tots junts al santuari.

Encenem tots un ciri i sense esmorzar tornada pels Brucs amb un vent horrorós sort del solet que ens escalfa una miqueta.

A la 13:00 arribada a Manresa ens canviem i (germans Carrillo, Choco, Lluís i Su) cap a dinar al Tagliatella de Manresa, el Cris torna fins a Puig-reig amb bici i els de Bagà retorn fins a Bagà amb furgoneta.

Dissabte 25: (2h de BTT Puig-reig)

Després del sopa de divendres toca sortir a cremar els torrons i agafar gana pel dinar de Nadal de les 14:00 així que a les 11h agafem les BTT’s i sortim pels corriols de Puig-reig.

Diumenge 26: (5km de Roda de Ter) 6a Cursa entre Ponts

A les 8:00 sona el despertador, una bona dutxa per despertar-nos, una torrada amb un got de suc i direcció Roda de Ter amb 7 graus sota zero. Un cop allà formulem la inscripció i anem a un Bar per escalfar-nos i fer un tallat, un cop allà ens trobem amb l’Alba Xandir i el Ricard Calmet parlem una estona i ràpid a canviar-nos i trotar deu minutets. A les 10:30 tret de sortida, tots ven engarrotats pel fred correm tant ràpid com podem i al cap de cinc minuts el fred a desaparegut són dues voltes passant per sobre i per sota el Pont Nou i el Pont Vell. L'últim tram de pujada

L'últim tram de pujada és fa dur però la gent ha sortit al carrer per animar-nos sense pensar el fred que feia el carrer. Moltes gràcies a tots i toes.

CURSA DE MUNTANYA DE QUERALT

En suport de la Marató de TV3 (Diumenge el matí i sense plans)

És un recorregut ben conegut per a molts i moltes, una bona forma de conèixer els Cingles de Queralt tot fent una volta circular assumible en un matí curt. Sortirem des del centre de Berga, la Plaça de Sant Pere, pujarem fins a la casa de Fumanya i seguirem el camí que ressegueix la falda de Queralt, tot passant per la Font Calenta fins al Portet, punt on tomba i comença a resseguir els cingles ara per dalt, fins arribar al Santuari de Queralt. Recorregut, de 12,5 quilòmetres i 785 metres de desnivell.

AQUÍ US DEIXO EL PERFIL

Dissabte al vespre decideixo que diumenge sortiré a córrer però aquesta vegada en comptes d’entrenar per Puig-reig pujaré a Berga a col•laborar en la cursa solidaria en suport de la Marató de TV3.

La cursa és a les 9:30, a les 8:30 sóc a Berga m'inscric i vaig al cotxe per escalfar-me i canviar-me. A les 9:20 vaig cap a la plaça Sant Pere on es donarà el tret de sortida sortida i trobo el Martí Just escalfant, parlem durant cinc minuts i ens col•loquem entre els dos arcs.

Un cop donen la sortida tots a córrer carrer major avall però de seguida trenquem a la dreta i comencem a pujar, pujar i pujar...Un cop als dipòsits la cosa sembla que planeja i seguim corrent per un corriol molt llarg i molt xulo amb una vista per l’esquerra espectacular. Al cap d’una estona patapam torna apareixia la pujada, amunt, amunt i amunt...caminant, corrent, caminant, corrent i no parem de pujar i al final els bessons em pujaran fins les orelles. No tinc forces però encara en surten de tot arreu, ser que vaig segona i això m’ajuda, en el moment que arriba la baixada vull córrer i vaig tant ràpid com puc però de seguida m’adono que vaig molt a poc a poc perquè no paren de passar nois i noies com uns “rayos”. Jo vull baixar més ràpid però no puc i acabo caminant però tot i així les torçades de turmell no i falten.

Un cop, per fi, sóc a baix la carretera apreto les dents i començo atrapar algú però de seguida s’acaba la cursa amb l'arribada a la plaça Sant Pere i em quedo amb les ganes de córrer una mica més. (Sort que no vaig córrer més pq avui tinc unes agulletes horroroses).

"CURSA MOLT I MOLT MACA"

SOPAR DELS CAMPIONS 2010

(17/12/2010) Club natació Barcelona

El divendres amb l'Alba vem dir adéu a una temporada de triatló molt bona. L'alba va recollir el premi de campiona de catalunya de triatló. I jo el premi a la millor sub23 de la lliga catalana de triatló. (Blog de l'Alba)

S'ha acabat la temporada i toca començar una de nova però per fer-ho fan falta moltes forces, així que a seguir entrenant i sobretot disfrutant d'aquestes festes. Que de ven segur que tots agafarem moltes forces després d'aquests magnífics dinars i sopars.

DUATLÓ SOLSONA 12/12/2010

No ser n’hi per on començar pq són tantes les coses que hauria d’explicar que no acabaria mai. Així doncs us deixo amb els GRANS RESULTATS DE L’EQUIP i amb les paraules MOMENTS I SENSACIONS que per mi són les més importants en el dia d’avui i així que cadascú en pugui extreure les seves conclusions.

2ns. EN LA CLASSIF. GERAL. FEMENINA.

Rosa Navarro 2 general 1:45:17

Sílvia Pineda 4 general 1:49:57

Susagna Rodriguez 7 general 1:57:15

Montse Juncarol 9 general 2:00:14

Monica Minguez 14 general 2:05:26

5ens. EN LA CLASSIF. GERAL. MASCULINA

Isaac Martínez 21 general 1:34:21

Andreu Catllà 42 general 1:38:44

Marc Costa 49 general 1:40:28

Cata 98 general 1:52:03

Joan Soler 101 general 1:52:30

Joan Ponce 102 general 1:52:49

Xavier Toscas 119 general 1:55:22

Jordi Comas 129 general 1:56:41

Xavi Peña 135 general 1:57:09

Sebastia Justicia 145 general 2:01:19

Moltes felicitats a tots i totes!!!! Com diria el Ramon som un equip!!!! I molt gran!!!

DUATLÓ VILADECAVALLS

Per primera vegada el club triatló l'eix de Navàs té la presència de l'equip femení en un duatló de muntanya i amb molt bons resultats.

Sortim tots de l'eix a les 8:40 direcció Viladecavalls, jo sense nervis i no m'agrada aquesta sensació, crec que els nervis hi han de ser abans d'una cursa i aquí no els tinc així que desconec aquestes sensacions.

Un cop allà, tot molt ràpid: descarregar bicis, portar-les a boxes, escalfar cinc minuts i col·locació sota l'arc de sortida. Amb la Rosa ens col·loquem bastant endavant.

Tres, dos, un i tret de sortida. Corro tant com puc però amb unes sensacions molt estranyes no estic com sempre però no ser que tinc, així que segueixo apretant, van passant els km's i no em passa cap dona i només porto la Rosa primera i l'Ester del Reus Plom segona. Així doncs vaig tercera, això m'anima i encara intento apretar una mica més. (Pujades dretes, baixada, pujades...) Última recta abans de boxes, el públic no para d'animar-me i informar-me que vaig tercera això m'anima moltíssim però jo per dins: "Tranquils que ràpid em recuperen el que els he tret".

Transició 1: 6,5km's 29:15

Disfruto tant com puc dels ànims del públic i ràpid a pedalar. Aquí comença la desmoralització: PUJADES, MÉS QUE PUJADES, CORBÉS I ENCARA MÉS PUJADES, aprofito els pocs metres de baixades per baixar sobre la bici, ja que pujant només hi ha que cues i s'ha de baixar de la bici. Arriba un punt que vull preguntar quans km's falten però sort que no ho faig, pq segur que hagués llençat la bici per algun marge avall.

Transició 2: 1:24:33 (Els 17km's més llargs de la meva vida)

Arribo a boxes molt i molt cansada però contenta de saber que ja sóc allà. Començo a córrer i primera rampa amb escales renego i amb cago amb l'Andreu, camino una mica i un cop a dalt començo altre vegada i apreto tant com puc però arriba una baixada i m'apareix el flato això fa que aflaqui el ritme i una noia aprofita per passar-me. Altre cop planeja i puc apretar una mica més, de seguida apareix l'última rampa i allà apreto i aprofito que el flato no em molesta i passo a uns quants nois i una noia. Un cop dalt apareix l'última recta i apreto tant com puc fins arribar a la línia de meta on m'esperen tots els de l'equip.

Transició 3: 21:43 Vaya pet!!!

Aprofitem per explicar una mica les batallets mentre esperem l'entrega de premis. I sobretot per confirmar que Puig-reig va ser un passeig al costat d'aquest.

2ª Fèmina: Rosa Navarro

1r SUB23: Cristofer Bosque amb el millor parcial de la bici i 8 de la General.

Classificació per equips de fèmines:

1r Club Triatló Reus Plom

2n Club Triatló l'eix de Navàs

3r Club Triatló Sant Joan de les Abadesses

Ens fa falta l'equipació!!!

DUATLÓ PUIG-REIG 7/11/2010

Després d'una setmana sense actualitzar el blog, no per no haver fet res la setmana pasada sinó pel simple fet de la falta de temps i no poder explicar les batalletes del pont de tot sants les quals van ser moltes (Sortida amb btt, Montserratina amb els de navàs, entreno de carrera a peu pel circuit del duatló de Puig-reig) avui toca explicar un diumenge rodo com el d'ahir.

VIII duatló de Puig-reig, amb una gran presència del club triatló l'eix de navàs, tant amb fèmines com amb mascles i sobretot deixant el club ven amunt.

Pel que fa la meva part m'agradaria explicar totes les sensacions que vaig tenir amb cada segment i explicar les meves batalletes però hi ha tantes coses per explicar que si començo fotre un rotllo al blog que necessitaré dues pàgines. El que si que puc dir és que va ser molt especial tant per ser el primer duatló de muntanya i obtindre unes sensacions esportives molt bones com per l'ambient que tots els membres de l'eix de navàs van generar abans, durant i després de la cursa.

Al finalitzar la cursa i conjunament amb el sorteig de material esportiu l'entrega de premis amb una gran presència del equip femení l'eix de Navàs sobre el podi.

3r FÈMINA: Sílvia Pineda

1r Vaterana: Montse Juncarol (10 fèmina)

1r Sènior: Cristina Rotxés (4 fèmina)

1r Local: Susagna Rodriguez (7 fèmina)

PD: MOLTES FELICITATS A TOT L'EQUIP DEL CEQUIE, encara que es pensin que no es veritat han estat una organització de primera com mai havia vist enlloc.

10 KM URBANS DE MANRESA

Una cursa més i sobretot a prop de casa i no podia ser millor: mantenint el temps de la meva marca personal en uns 10.000.

Després de diferents entrenaments de volum però sense xispa, no esperava tornar a fer aquest resultat i sobretot disfrutant com he disfrutat.

La veritat es que la cursa ha estat molt maca i la gent animant en tots els punts feia la cursa menys passada i més ràpida.

Ara toca recuperar-se ben aviat i seguir entrenant per millorar.

TARDA DESPRÉS DELS 10.000

Primera Part

Segona Part

Com podreu comprovar a casa tinc un boig!!! 5h Després dels 10.000 de Manresa em fa sortir amb btt per acompanyar-lo a fer uns 15km més corrent.

Prou feines tenia si el volia atrapar amb pujada o millor dit no el seguia els quàdriceps no responien estava petada sort que baixant podia reposar una miqueta.

I no us penseu que el senyor a triat un terreny planell que m’ha fet fer un tros del circuit de btt del duatló de Puig-reig i per finalitzar baixar per la bandera, possible nou traçat del circuit d’aquest any.

I fins aquí ha arribat el 24/10/2010.

Suposo que ja n'hi ha prou no?

BBT CAL MARÇAL I MITJA MARATÓ PUIGCERDÀ

BTT

Avui no ha fet falta realitzar cap desplaçament per disfrutar d'un matí d'esport. Un diumenge amb molt bona companyia (amics/amigues de Navàs), amb fang, amb pols, pujades, baixades, caminets, pista, trialeres, amb alguna caiguda mes que altre, etc. I com no podia ser millor al poble.

Després de cinc o sis anys de no participar a la BTT de Cal Marçal avui he tornat a les "andadas" de la BTT i la veritat es que he disfrutat com mai i sobretot sense nervis de competició.

M....Mentida una mica de nervis de competició si que els he tingut dins del cos, però no per mi sinó per la presència del meu cosí en el RAID de la cursa, el qual ha finalitzat amb una segona posició molt marescuda i llàstima de no poder disfrutar del calaix de dalt de tot del podi després de lluitar per ell obrint alguns camins davant dels altres.

MITJA MARATÓ PUIGCERDÀ

Mentre nosaltres lluitàvem amb la BTT, el Lluís, el Joan C i el Xavi C lluitaven corrent pels carrers de Puigcerdà sense deixar-se vèncer pels 21 km que els desafiaven des d'un principi.

Tots tres finalistes de la prova i amb molt bons resultats.

Lluís Picas: 1:21:...
Joan Carrillo: 1:32:..
Xavi Carrillo: 1:34:..

I el Lluís pujant a podi amb novena posició de la general.

(Per la meva part millor no assistir a les seves curses, pq si assiteixo a elles o no li van be, o pitjor encara es perd pels camins anant amb segona posició de la general)

I CURSA DE MUNTANYA (ESPAI kILIAN) CASTELLAR DE N'HUG

www.corredordemontana.com/component/content/article/173-actualidad/3217-espai-kilian-castellar-de-nhug-fue-la-ultima-prueba.html

Primer dia de pont i m’enganyen per anar a córrer a Castellar de N’hug 15km de muntanya. No vull n’hi imaginar com seran de durs per allà dalt, però només pensar que el Kilian Jornet està darrere amb l’organització ja us podeu imaginar com ha estat.

Comencem a córrer per pista i tot baixada deixant anar les cames i com cabres, miro el rellotge el km 2 i sota 4:15 per un moment m’espanto però que collons si quan començarà a pujar el temps es posarà al seu lloc.

Arribem al km 5 i ja comencem a pujar mica en mica, passem el primer avituallament i la pendent va augmentant, miro endavant i la gent comença a caminar jo intento seguir un ritme suau però sense deixar de córrer, però al cap d’un km (km6) decideixo caminar pq segur que avançaré més que no pas corrent aquest ritme. Així doncs mans als quàdriceps i amunt pas a pas!!!

Van passant els km fins el 10 on tot semblava que ja havia d’acabar però allà encara ens quedava el més dur una pujada de 200m amb un 25 0 30 % de desnivell més o menys tothom caminant amb una mica de boira però res de mirar cap amunt sinó tombarella endarrere jajaja!!!

Un cop arribem al cim segon avituallament una xuclada d’una taronja i cames avall, ara si com cabres de veritat circuit molt tècnic fins gairebé a Castellar de N’hug on s’ha agafat un tros petit de pista i altre cop marges avall per caminets amb pedres, un cop al mig del poble uns nens animant: Vinga 100m i sou a la plaça!!! Últim esforç i allà estic arribant a la plaça amb un esclat d’aplaudiments de molts dels finalistes.

Un matí molt divertit i molt, molt diferent dels entrenaments i competicions realitzades normalment.

Moltes felicitats a l’Alba i el Ricard primers finalistes de la cursa!!!

DIUMENGE 3/10/2010

Estreno de la BTT amb la colla de Navàs.

Dissabte un cop tinc la BTT decideixo trucar a la Cristina R per poder sortir amb ella i algunes de les noies que surten. Quedem per sortir a les 8:00 però al cap de 15' torna a trucar i canvi de plans decidim sortir un quart d'hora abans amb tota la colla de BTT de Navàs 16 persones 10 homes i 6 noies (molt bona gent).

Un cop allà i una mica acollonida parlem una mica i sortim un ratet, bueno un ratet que havia de ser com a molt fins les 10:30 però al final m'animo i segueixo més estona amb ells arribant a l'eix a la 13:00 després d'una pedalada de 50km i un gran esmorzar.

Els detalls de la pedalada no els explico pq després d'una matí de 5 hores amb tots ells/es ha passat de tot he rigut, he patit, m'he fotut de cap i m'ho he passat la molt bé així que tots els detalls queden entre tots nosaltres.

Moltes gràcies a tots i totes i espero poder repetir el més aviat possible.

CURSA PEYA BLAUGRANA DE SANTPEDOR

La meva primera vegada en aquests 10.000, després d'una setmana molt dolenta i un matí de dissabte no molt agradable decideixo fer-la, surti com surti però un cop allà una competició és una competició així que un cop donenen el tret de sortida començo a córrer com sempre intentant aguantar un ritme constant tota l'estona. Van passant els primers km's i sembla que vaig mig be però a partir del km 5 on passo amb 22' (molt contenta) les coses canvien i el meu cos fa una baixada en picat el mareig i el mal estar torna apareixa per dins del meu cos.

No paro de pensar si abandonar però a la vegada no vull parar vull seguir i com a mínim fer un bon entreno així que segueixo dins de les meves possibilitats fins arribar a meta.

Per primera vegada tinc les pitjors males sensacions en una competició i pateixo com mai però molt orgullosa per acabar-la.

22 cross de L'Ametlla de Merola 2010

Comença la temporada dels 10.000 i toca començar-los a preperar. Així doncs l'ametlla ha estat un bon inici per començar a veure com estan els turrons. Tot i no estar molt i molt bé crec que pel temps que he fet no em puc queixar de res, tot el contrari alegrar-me i proposar-me nous reptes per aquest hivern.

Pel que fa la cursa genial, molta calor però molta aigua per part de l'organització, molta gent animant "Moltes gràcies a tots s'agraeix moltíssim", en fi un bon matí.

TRIATLÓ OLÍMPIC DE BANYOLES

Uns 860 triatletes vam prendre part del 25è aniversari del Triatló de Banyoles. Un inci del dia començant de bon matí amb molts de nervis per cadascun de nosaltres fins l'inici de la natació "15:30" on realment començava aquesta gran cursa, dura, llarga pel que fa les distàncies i més llarga pels petits metres que ens van regalar de més, però on relament tots aquells nervis desapareixien fou amb les cinc primeres braçades dins d'aquell petit i gran estany.

Businada i salt de cap dins de l'estany, braçada darrere braçada, allargant totes i cadascuna de les braçades que permetien que avançes metre darrere metre per poder finalitzar aquella llarga recta d'un km per deixar a la dreta la segona boia vermella amb la bandareta blanca per endinsarme amb els 500 metres que deixarien que finalitzes aquell primer tram de l'espectacular prova d'aquella tarda. "En tots aquells metres el cap no deixa de donar voltes i més voltes en tots els passos i moviments que ens agradaria fer després de sortir de l'aigua". Si!!! Ja i sóc entre mig de les dues boies grogues endinsant-me en aquella gran recta que ens portava fins a boxes on tots els acompanyants dels participants animaven sense parar a cadascun/a de nosaltres.

Primera transició feta i bon començament del que serà el segon tram de la prova amb un recorregut de bici exigent però diferent pel que fa a d'altres triatlons on normalment es totalment pla.

Km darrere km intento donar tot el que puc intentant deixar enderrer les dues noies que han començat aquest tram amb mi però no es fins el km 10 on em puc desenganxar gràcies al grup de nois que ens atrapa i no deixo escapar, aguanto apretant les dents tant com puc, s'escapen i em quedo sola pateixo però no em vull rendir així que apreto i apreto fins que un altre grup em torna atrepar i puc realitzar un altre petit tram amb ells. Mica en mica els km es van acabant i arribem dalt de l'estany i finalitzem aquest durissim tram amb una gran baixada i l'última recta final que ens porta fins a boxes on començem la segona transició.
Primeres passes i molt males sensacions amb aquell tarreny tant irregular dins de boxes. Rapidament passem a un terreny de terra que ens portarà a l'inici dels 10km del tercer tram i últims km de la prova. Cadascuna d'aquelles passes m'ajuda a superar aquells 10km infernables però a la vegada genials i que permetien que disfrutes de cadascun d'ells mentre el cap rebobinava el dia projectant petites imatges d'aquest les quals dibuixaven aquell gran somriure en la meva expressió sabent que tots aquells nervis dels dies anteriors i de les hores anteriors del mateix dia sabien acabat deixant una gran satisfacció dins del meu interior i segurement de molts dels que vam poder gaudir des de dins aquella gran prova.

PUJADA "RASOS DE PEGUERA"

A mi no ser pas qui em posa amb aquestes embarcades tant i tant grans.

Avui a les 8:15 quedem a Puig-reig amb l’Isaac un company del club per anar a pujar els rasos ja que mai cap dels dos hi havíem pujat. Al final em sortit de Puig-reig a les 8:45 a causa de l’horari de la feina.

Quan em començat a pujar direcció Berga, tot eren riatlles i batalletes, però a mida que ens acostàvem al trencant del delicte els nervis eren més grans. Un cop allà a mi m’ha donat la sensació que havia perdut totes les forces i que no tindria collons a pujar fins d’alt. Un cop al trencat engeguem el crono i comencem a pujar cadascú al seu ritme per trobar-nos dalt de tot a la creu.

Els primers cinc km es fan eterns i penso que com tot sigui igual no acabaré. En molts moments pensava en tirar cap avall però com que sabia que ell era davant les forces apareixien per on podien.

Un cop arribo al km 10 començo a patir de veritat ja que les cames comencen a fer-me mal i ser que queden 4 km els quals es faran eterns i molt durs, sobretot l’últim. Però vaig pujant i arribo al 11, segueixo pujant i ja tinc el 12 davant on m’apareix l’Isaac i m’informa que només en queda un però que s’enfila una mica i per això em dona aigua fresqueta que ha agafat d’una font. Un cop he begut m’apareixen les forces de tot arreu i dono tot el que puc per acabar de pujar el que queda és dur però es fa curt gràcies a la vista de la creu.

TRIATLÓ SPRINT PUIGCERDÀ 2010

Només cal llegir la crònica que el Jordi a fet al Blog del Club triatló l'Eix de Navàs amb aquelles línies ja n'hi ha suficient per explicar l'aventura que vam tenir tots els que vam acabar la prova.

http://clubtriatlonavas.blogspot.com/

Sort que si plovia no volia fer el triatló, mare meva quina bestiesa això només o poden fer les persones que els falta un dit de seny.

IMPOTÈNCIA, DECEPCIÓ aquestes són les paraules que defineixen els fets d’avui.

Cinc cèntims de la Ruta de les 3 Nacions 20/6/2010

A les 5:30 sona el despertador per dutxar-me, esmorzar, agafar totes les coses i marxar cap a Berga a buscar el Joan.C i el Paco.C per dirigir-nos a Puigcerdà per fer la Cicloturista de les tres Nacions, però abans havíem de passar per Bagà a recollir el Xavi.C. Un cop allà mentre uns carreguen jo i el Joan marxem cap amunt per anar a buscar el meu dorsal i així jo poder trobar l’Aida amb la noia que he quedat per fer la ruta.

Un cop allà agafo el dorsal, la bici, col·loco el dorsal i amb l’Aida ens col·loquem cap al final de la sortida ja que tothom ja està col·locat. Al cap de 3 minuts donen el tret de sortida i comencem a pedalar, ja estic cansada només començar de l’estrés que he patit per arribar fins on estic.

Pujant a Puigcerdà em vist des del cotxe el vent que feia però no ha estat fins que he començat que m’he adonat realment del que era aquell vent. Quan preguntava a la gent si era molt dura la cicloturista de les tres nacions tothom em deixava anar el mateix recital: “Tranquila fins Andorra volaràs no et donaràs compte que seràs allà” doncs ara mateix us he de dir que fins Andorra ha estat horrible el vent ha estat horrible, n’hi ha la tramuntana de l’Empordar és així!!!

Ara un cop Andorra la Vella fins dalt Envalira ha passat volant no em podia creure que ja havia arribat dalt no s’ha fet gens dur però ja no ser si ha estat per la duresa i el desgast que he tingut fins Andorra o simplement pq m’ho esperava molt pitjor. El que també ha estat molt dur han estat els abandonaments dels corredors des d’Andorra fins d’alt Envalira per culpa de la nevada que estava caient contra més pujaves més en baixaven, jo i l’Aida decidim anar pujant fins que ens diguin prou ja que no tenim fred, anem bé després del que em passat fins Andorra, alguns dels corredors intenten vacil·lar-nos preguntant-nos si portem els esquis a l’esquena, amb la mirada que els deixo anar no cal obrir la boca.

Anem pujant cada vegada més i més, en l’últim avituallament abans d’Envalira ens diuen que està malament i que aconsellen que no es segueixi, ja que hi ha gent amb hipotèrmia, gairebé tothom s’ha quedat a la frontera després del port. Nosaltres després de parlar-ho decidim pujar al menys l’últim tram "Port dEnvalira 2408", quan ja estem arribant passa una furgoneta de l’organització i ens informa que la cursa s’ha suspès i que un cop d’alt ens vindran a buscar furgonetes i autocars per portar-nos fins a Puigcerdà. I aquí en aquest punt és on m’arriba la IMPOTÈNCIA, la DECEPCIÓ, ETC...!!! Quan ja hem fet el més dur no ens deixen continuar, sabeu el greu que sap això?, ja tenim la cursa a la butxaca, ja en portem 105 km només en queden 35 i tots són de baixada, tots aquests són els pensaments que ens passen pel cap.

Un cop la furgoneta ens baixa fins a la Frontera i veiem el temps que està fent allà, tota la gent que està esperant els autocars, les bicis que han deixat allà, els que ja han marxat amb cotxe, ens adonem que es impossible continuar i que això no és un abandonament per cansament és un abandonament obligat sinó et vols jugar la vida.

FOTO RECORD (Amb les estalactites penjades al cartell)

TRIATLÓ MANRESA 2010

Ahir dissabte es disputava a Manresa el 12e Triatló Sprint amb el qual va acollir 500 participants.

I el nostre club "Triatló l'Eix de Navàs" i participava amb 7 dels nostres nois i amb jo com a femina del club.

El temps no pintava molt i molt bé però s'ha de dir que es va comportar i vam poder disfrutar d'una gran tarda. A les 16:00 inicivanen la porva començant per la natació tots els nois federats, al cap de 5 minuts donaven el tret de sortida de les noies i tots els no federats. Al començar a nedar els braços amb pesaven molt però jo continuava i intentava allarga cada vegada més fins que vaig arribar a la sortida amb 11'08' i com la 10ª femina.

Després de mirar el rellotge i veure que el temps que havia fet era molt bo les forçes em van sortir de tot arreu i van fer que sortis tant ràpid com vaig poder de boxes, apretant les dents fins que em va atrapa una noia del Sant Joan de les Abadesses la qual ser que no puc deixar escapar, un grupet de noies s'enganxen a nosaltres però de seguida les deixem darrere i atrapem a un altre noia la qual s'enganxa i entre les tres ens anem donant tots els relleus. De tornada un cop arribem a la primera rotonda de santpedor no puc aguantar el rimte, xo intento aguantar i cada vegada s'escapen més així que deicideixo deixar-les escapar perquè vaig massa forçada i esperar algunes de les que s'han quedat darrere anteriorment, pensava que eren més però m'atrapa una noia sola i m'enganxo, no la deixo escapar, així que em col·loco a darrere i em recupero fins gairebé a boxes on la deixo els útims metres per poder fer una transició més ràpida que ella ja que ser que correr millor que jo.

Així doncs la segona transició la faig molt ràpida i surto a correr on només començar trobo que no tinc forçes però corro intentant no pensar amb el cansament, els km's van passant i cada vegada em trobo millor fins arribar a meta on em trobo més bé que quan he començat.

Un cop sóc a l'arribada no ser resultats només ser el temps orientatiu de l'aigua i el final 1:11:29 haurem d'esperar les classificacions, les quals afirmen que he fet 3ª sub23 i 3ª Universitària.

DISFRUTANT DE L'ESPORT

Avui primer dia dels caps de setmana lliure, després de quatre anys treballant de dilluns a diumenge, és el primer dia sense fer-ho.

Com que és el primer i tinc ganes de disfrutar unes hores de la bici sense haver de patir per si arribo o no a treballar decideixo amb l'Aida fer tirada llarga, així que li consulto al Lluís una ruta que surtin uns 100km però com sempre m'enganya una miqueta.

A les 9:00 sortim de la plaça nova de Puig-reig direcció Navàs -Prats de Lluçanès - Avinyó - Artés -Caldes - Navarcles - Sant Fruitos de Bages - Santpedor - Súria - Les Vilaredes - Navàs - Puig-reig.

Durant el tragecte no em parat de garla i explicar batalletes. (Així som les dones que no callem n'hi sota l'aigua).

Al arribar a Santpedor necessitavem aigua fresca per omplir els bidons que ja estaven buits i ven calents, així que ens parem en un bar a comprar una aigua gran i dos acuarius per prendre en el moment. A més a més li demano glassons al noi del bar pq així duri una mica més l'aigua fresca però tot i així amb la calor tant horrible que ha fet avui arribem a Puig-reig amb l'aigua bullint i impossible de beure.

En total 120 km amb molt bona companyia i ven enredada per anar a fer les 3 nacions el dia 20 de juny però bueno no ser si dir enredada pq em sembla que m'apunto i amb moltes ganes, algú s'apunta? Nosaltres dues estarem allà lluitant per pujar les dures pujades.

Només mirant l'altimetira d'aquesta imatge ja m'estic cansant però bueno en el moment de les proves sempre diuen que surten forçes de tot arreu no? Doncs endavant!

TRIATLÓ SPRINT MATARÓ 2010

Avui 668 triatletes han finalitzat el triatló sprint de Mataró (Campionat de Catalunya per Categories).

El dia des de bon matí ha començat amb un sol magnific el qual ha fet que tot fos rodor per molts de nosaltres. La prova s'ha iniciat amb un minut de silenci pel triatleta del Berguedà Quim Raïch. Seguidament les noies hem iniciat la prova amb una natació tranquila sense cap cop "en el meu cas" això de sortir les noies soles és una tranquilitat.

Tram 1: 00:13:10

Un cop arribada a la sorra de la platja els ànims han estat com sempre, siguis qui siguis el públic sempre et dona ànims. La primera transició ha estat un pel lenta però he fet el màxim per agafar un grupet de noies, quan he estat ven col·locada he intentat donar el màxim i fer algun relleu però amb un n'hi ha hagut prou per veure que el meu nivell no era el que portaven un parell de noies del grup com la Carol Gimenez i d'altres, però tampoc volia frenar perquè poques vegades pots agafar un grup de noies i disfrutar com he pogut fer avui. Tot i disfrutar s'ha de dir que és un circuit bastant perillos el qual s'ha d'anar molt alerta amb els girs de 180º pels grups tant grans que es formen.

Tram 2: 00:35:25

Un cop a boxes la segona transició la faig molt més rapida i intento donar el màxim corrent però com sempre no és el meu fort, tot i així vaig pujant posicions i adelentant algunes noies a la vegada que dues em passen. Els ànims dels companys del club són de gran ajuda en el tram a peu per això vull donar-vos les gràcies a tots per fer el que feu per mi.

Tram 3: 00:23:33

Un cop trobo el Lluís em felicita pels bons resultats d'avui, jo estic contenta perquè les sensacions han estat molt bones i així ho demostren els resultats.

Segona SUB23 i 12 de la General de 73 noies.

TRIATLÓ SANT FELIU DE GUIXOLS

La prova va començar a les 15:00 donant molt bons resultats pel club, ja que gràcies a l'Angel Nevado el club celebra una gran victòria amb la seva segona posició. Moltes felicitats crac!!!

A les 16:00 males notícies ja que el núvol que feia estona que amenaçava tempesta deixa caure el que portava. Per un moment decideixo que jo a les 17:00 no corraré amb aquest temps, ja que hi ha més curses per fer i no val la pena jugar-se la vida amb la bici. Però a les 16:30 les coses canvien torna a sortir el sol i amb moltes ganes així que em torno a mentalitzar que he de córrer. (Buf quina mandra)

A les 16:50 començo a fer una mica d'escalfament dins de l'aigua i a les 16:58 ja estic a la sorra esperant els jutges, però no es fins a les 17:2... que donen el tret de sortida: començo a nedar per una banda molt tranquila sense cap cop però amb males sensacions ja que vull nedar més ràpid però no puc, però ho segueixo intentant a la segona boia rebo algun cop però això ja està el sac així que només he d'apretar una mica les dents, en fi males sensacions. Quan arribo a boxes agafo la bici i pujar,pujar, pujar, baixa, baixa, baixa, pujar pujar, pujar, baixa, baixa, baixa...quina por!!!

Un cop a boxes deixo totes les coses tant ràpid com puc (sempre la T2 més ràpida que la T1) i surto tant ràpid com puc però el ritme baixa una mica i no puc mantenir el que portava des d'un inici. La ferida dels dits em molesta però intento no pensari.

Els ànims dels companys d'equip són genials mai havia estat tant contenta (Moltes gràcies a tots/es i els petits/es).

Un cop finalitzada la cursa "rengo" una mica per les males sensacions que he tingut en alguns moments però tots ells em fan reflexionar i tenen raó, ja que he d'estar super contenta de com m'ha anat pensat que fa quatre dies estava com estava i en canvi ara ja torno a competir, així doncs la moral amb puja de cop.

3a SUB23 de la general però podi de 2a SUB23 ja que la primera ha guanyat la cursa i no li donen premi per categoria.

COMENÇANT LA NOVA TEMPORADA DE TRIATLÓ 2010

Bueno, després del petit accident amb bici, he començat la temporada i la veritat que els resultats no podien anar millor.

El passat divendres 7 de Maig la Uvic assisteix als campeonats universitaris de traiatló a Alicant amb tres nois i jo com a noia. Jo assisita per provar que tal reaccionava després de l'accident sense forçar la màquina i poder-ho donar tot el diumenge a Sitges si els genolls em responien tal i com jo volia. (HEEEE nois i per passar uns dies amb vosaltres que van ser genials).

Després de la prova vaig poder comprovar que estava bastant bé i que el diumenge podria competir tal i com deu mana, fent desapareixer l'espina que duia clavada d'Alicant per culpa del flato.

Avui diumenge, tot i començar malament per culpa de la pluja la qual ha impedit que el Lluís i el Dario poguessin arribar a Sitges amb bici i animar-me, la prova ha començat genial a l'aigua amb un resultat de 11:35 (la mala mar semblava que ens perjudicaria però ens ha ajudat molt ja que la corrent ens portava a favor en tot moment, menys el primer tram fins a la sortida de l'spigo). El tram de bici pensava que patiria moltissim ja que he començat sola però ens hem agrupat tres noies al finalitzar la primera volta i ha permés un resultat de 38:43 bon resultat tot i que el circuit no era pla. I per últim pel que fa la carrera a peu la qual he començat patint per por d'agafar flato, ha acabat amb 22:51 mitja de 4:35. Un total de 1:13:09, el qual m'ha donat la segona posició amb SUB23 i 16a de la general de femines. Així doncs no podia començar millor la temporada.

Gràcies a tots i totes pels vostres ànims i moltes gràcies Albert i Joan per esperar que finalitzes la cursa els vostres ànims han estat de molta ajuda.

EL MEU PRIMER DUATLÓ!!!

Com sempre els nervis abans d'una cursa sempre i són i sobretot si es desconeix la prova a realitza com era el meu cas ahir a la tarda.

A les 14:00 a la Ciutat de Manresa ja i havia molts participants, acompanyants i molt nivell preparant material i escalfant pels voltants del pavelló del nou congost i nosaltres, 8 participants de l'eix, inclosos.

A les 15:00 donen el tret de sortida dels homes i cinc minuts més tard nosaltres les dones, amb la presència de molt bones professionals.

Un cop donat el tret de sortida comencem a correr i jo surto al costat de la Neus Caylà tenin molt clar que no aguantaré i que s'escaparan però jo vaig agunant fins que s'acaben escapant i quedo sola una estona fins que la Cristina R m'atrapa i finalitzem la primera volta juntes, en la segona volta vaig tirant intentant aguantar el ritme sense afluixar. Un cop a boxes penso que ja estic salvada però al agafar la bici comprovo que vaig amb el "ganxo" tota l'estona i no hi ha manera d'agafar a cap noia n'hi pujant n'hi baixant. Així que segeixo fent el trajecte tota sola i desgastant-me moltíssim a causa del vent.

Un cop a boxes, penso que queden dos kilometres i que ho he de donar tot però al posar els peus a terra, m'adono de que les cames no em responen fins al cap de 500m on comencen a ser el que han de ser. La gent no para d'animar i agafo una mica de forces però desitgo arribar el més ràpid possible.

Final de la cursa: amb molt bones sensacions i amb ganes de fer-ne un altre. I sobretot orgullosa de passar un dia com aquest el costat de tots els participants, amb un ambient que només si ets allà pots sentir.

I finalment podi SUB23 al costat de Neus Caylà i Carolina Routier dues grans futures triatletes impossibles d'atrapar.

MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS:

Dia 7 de febrer del 2010, assoleixo el meu primer objectiu de l'any completant la meva primera mitja marató amb molt bons resultats.

Un dia amb molts nervis i amb molta pressió sobre, però és el gran dia i s'havia de donar tot el que es pogues.

Al matí un cop a Granollers una hora i mitja abans amb els altres companys d'equip: Montse Juncarol, Xavier Garcia, Andreu Catllà i la meva llebra Lluís Picas decidim anar a fer una café i estar una mica calents dins d'un bar.

A les 10:00 ens anem a canviar i escalfar una mica per el carrer de la sortida, cada vegada em poso més nerviosa, però em mentalitzo que patire però que aquest és l'objectiu i s'ha de fer el que sigui per aconseguir-lo.

A les 10:45 donen el tret de sortida i ens costa arrencar, però un cop arrenco apreto una mica i anem adelentat gent, el Lluís m'ha de frenar una mica pk diu que vaig massa ràpid. Amb col·loco derrera una noia i intentem aguantar el seu ritme jo vaig bé aquell ritme i anem aguantat fins el km 7 després he d'afluixar una mica però em vaig mantenint sense mirar en cap moment el rellotge, ja que el Lluís el va controlant i em va marcant el ritme. Passem el km 10 amb 47 minuts i poc aquí estic contenta pk les sensacions són molt bones. Segueixo al mateix ritme sense apretar molt, ja que queda la meitat i són molts km. Em vaig deixant anar i vaig apretant on puc però cada vegada vaig notant que em costa més i que el ritme va baixant, però vaig fent. Al km 18 comença el patiment crec que ja no puc més i no puc apretar però intento mantenir el ritme al màxim, el Lluís em diu que apreti que tenim el globus de 1:40 davant però no puc i no vull forçar pk 3km es poden fer molt llargs, intento mantenir com puc. El km 20 intento apretar però les cames no tiren, puc veure la meta sembla que estigui molt aprop però apreto i apreto i no acabo d'arribar, això ja està al sac queden molts pocs metres i la gent no para d'ànimar els seus ànims són molt agraits però les forçes s'estan acabant, últims 100m apreto tant com puc i disfruto de l'arribada.

Fi de la meva primera mitja marató amb 1:42:16, segons el meu rellotge, ara falta que surtin les classificacions però per a mi aquesta ha estat una gran marca i una sorpresa ja que jo volia fer 1:45:00 i he pogut baixar el temps marcat.

Vull donar les gràcies a tots/es aquelles persones que em veu ànimar en el seu moment, sobretot a l'entrenador que ha tingut la pasciència d'agunatar-me tot aquest temps i el Lluís per aguantar tots els meus entrenos i per acompenyar-me tota l'estona en aquest gran dia.

GRÀCIES!!!!

PATINT UNA MICA PERÒ MILLORANT PAS A PAS!!!

Al despertar no pares de retreuret el perquè t'apuntes a les curses, però la satisfacció al final de cada cursa no te la treu ningú i menys millorant els teus propis resultats.

La nit s'ha fet llarga, no he dormit del tot agust, ja que els nervis no paraven de rondar pel meu cap, massa pressionada per el temps que volia fer i masses remordiments per els mals entrenaments de les dues últimes setmanes.

Una dutxa per despertar i una bona reflexió: "Sortir donant el màxim i que sigui el que deu vulgui".

El tragecte es fa curt amb els companys del club Dario, Jordi i Lluís, ja que si vols riure només cal estar cinc minuts amb ells.

Un cop allà, recollim els dorsals ens anem a canviar i com es mític una visita el senyor roca, un cop tot apunt a trotar una mica per escalfar.

Les 9:30 cadascú es col·loca on creu que estarà millor, jo tiro una mica endavant però tot i pensar que estava bastant endavant, quan donen la sortida tardo un minut ven bo a començar a correr, després començo a passar gent a fer ssss,etc. La cursa va passant i em vaig trobant molt bé vaig sota cinc, passo els 5km mantenint entre 4:20-4:30 penso que patare però ja estic a la meitat i he de seguir així si vull fer el temps que m'he marcat així que segueixo apretant i aguantant tant com puc. El km 7,5 em començo a notar molt fatigada però això ja està al sac, pateixo i segueixo patint però finalment arribo a la meta amb 44:53 un temps més bo del que pensava.

Així doncs marxo amb una mica de motivació per la mitjà de Granollers d'aquí a quinze dies!!!

I les màquines del meu equip grans temps per entrenar el que entrenen:

Dario 35:45 Lluís Picas 36:04 Joan Joncarol 38:38 Jordi Comas 43:45. Felicitats a tots quatre!!!

SANT SILVESTRE DEL PONT DE SUERT

Els últims dies de l’any jo i el Lluís els decidim passar a la Vall d’Aran, on ens havíem fet les pagues que aquest any no podríem acabar-lo corrent, ja que no trobàvem cap Sant Silvestre, cada matí anàvem a nedar a la piscina de Vielha on el primer dia al sortir vam preguntar si feien alguna Sant Silvestre a prop i una monitora del gimnàs va informar-nos d’una al Pont de Suert (5km) i decidim apuntar-nos, ja que només tenim entre ½ o ¾ d’hora fins allà.

Fins i tot amb barret!!!

La cursa s’inicia a les 18:00 de la tarda amb 115 participants aproximadament, amb un circuit de 3 voltes, el Lluís surt com una fletxa i jo quan el vaig veure sortir així vaig pensar que havia de donar el màxim que només eren 5 km i així ho vaig fer, tot i que la pujada del tram final de cada volta se’m feia molt dura.

A la segona volta observo com el Lluís va primer amb un noi enganxat i separats del grup de darrere, jo l’animo tant com puc però ell n’hi em veu, de seguida em concentro perquè ser que vaig la primera noia ja que he sortit davant i no m’ha passat ningú, però tot i així estic pendent perquè ser que de seguida en vindrà alguna com una fletxa, els meus pensaments no fallen de seguida una noia em passa però jo no la deixo escapar i em col·loco al seu costat, ella m’anima perquè no em quedi endarrere i finalitzem la primera volta juntes i gran part de la segona ja que només s’ha escapat a la rampa final, després la torno atrapar i seguim juntes, ens creuem amb el Lluís i l’animo però observo que el noi la passat i que va molt fort en els últims metres i per la cara del Lluís ser que no el pot atrapar però m’alegro moltíssim perquè fa segon.

De seguida em concentro i segueixo però la noia que duia el davant s’ha escapat uns metres, la vull atrapar però no puc i ser que els últims metres encara s’escaparà més ja que l’últim tram puja i es on em costava aguantar el seu ritme el principi però penso que “collons” el màxim i en aquells moments doblo una noia que estava acabavant la segona volta, m’anima i em diu que vaig primera, jo no tinc forces per contestar però per dins penso “aquesta no si veu” ja que jo estic aquí donant el màxim per atrapar la noia del davant que la passat fa res, els últims metres observo com va aflacant i la puc atrapar i s’atura uns metres abans de l’arribada i jo entro primera. No disfrut-ho de l’arribada ja que no entenc el perquè no ha entrat, primer pensava que m’esperava i fins i tot he aflacat al arribar a la seva alçada on ella m’ha animat moltíssim.

De seguida em trobo el Lluís i em pregunta si he fet primera i jo li dic que no ho ser, però el felicito per el seu segon lloc. Quan em trobo a la noia li pregunto el perquè no ha entrat i ella respon que no estava inscrita que ha corregut per córrer, després lligo tots els caps, decideixo mirar el rellotge i observo 23:49 i aquí és quan m’alegro i disfrut-ho de la cursa. He corregut sota 5 això és millor que el primer lloc, això si sort he tingut de la noia aquella que m’ha fet anar collada tota l’estona.

2º Absolut Masculí
1º Categoria 30-40 anys
1ª Absolut Femení
1ª Categoria de 20-30 anys

BON ANY A TOTS I TOTES!!!