ENTRANAR NO PERÒ PATUM SI!!!
DIJOUS EL PRIMER SALT!!!

Després d'uns quants anys esperant per poder tenir un salt... Aquest...era el gran moment...

Després d'un gran salt!!!!Un molt bon acompanyant!!!

DIUMENGE 26/6/2011

Segueixo sense entrenar, recuperant després de Zarautz... però com a mínim a passar un dia disfrutant de l'esport.

Visita sorpresa el meu cosí a Port Ainé "Gran Premi Massi Copa Catalana"Millorant per moments.... Només cal mirar els reusltats que o diuen tot....

...Moltes fotos +++++.... Molt dur... Aquests del món de la muntanya estan tots ven tarats!!!

1. LLORDELLA, Joan ELITE AMBISSIST 01:38:18

2. SAGUES, Ramon ELITE AMBISSIST 01:40:48 2:30 min.
3. COLOME, Oriol ELITE BICIS ESTEVE 01:41:05 2:47 min.
4. BOSQUE, Cristofer SUB23 TOMAS BELLES 01:41:25 3:07 min.
5 .MARTIN, Clement ELITE MASSY PYRENEES 01:41:34 3:16 min.

4rt de la GENERAL amb tot l'elit i 1r sub23!!!!

TRIATLÓ B DE ZARAUTZ

(11/6/2011)

Per on puc començar...!!! La veritat és que no ho ser...!!! Així que quatre paraules...

Va ser una experiència que mai per molt que vulgui podré oblidar. Tants dies esperant aquest dia i no saps com arriba però passa volant.

Després d'uns mesos preparant aquest objectiu patint i gaudint d'uns quants entrenos sol o acompanyat, ha arribat el gran dia on només cal disfrutar de l'espectacle.

Divendres arribada a Zarautz i retrobada amb tot l'equip el "Xiquipolit" per sopar i començar a pensar amb dissabte. El dissabte el matí per preparar tot el material i descansar.

A la 13:00h després de deixar les coses a boxes, dinar ràpid i corrent per poder anar cap a l'hotel a buscar el material i esperar l'autobús que ens portarà a totes les fèmines cap a Getària.

Un cop a la platja de Getària, petar la xerrada amb dues Catalanes... començar a posar el traje... quatre braçades per escalfar... iiiiii... TRET de sortida.... Ja i som... nedant 2.500m cap a la platja de Zarautz...

Transició i a pedelar uns 76km amb unes vistes i un ambient que no té paraules....

Concentració, patiment, pell de gallina, emoció, plors... Tots aquests es van anar repetint el llarg de la cursa.

I per últim 20km de carrera els quals passen volant gràcies a tots els nostres i sobretot tots els vascos que no paren de cridar en cap moment.

Són tants els sentiments que aquella gent ens va fer sentir durant tota la cursa... Encara que pugueu pensar el que ens van fer viure jo us dic que NO i NO us o podeu imaginar. El que imagineu doncs el DOBLE, EL DOBLE, EL TRIPLE, EL TRIPLE...

En fi...

Gairebé a passat una setmana i encara he d'acabar de redectar la crònica que vull guardar d'aquest gran dia... està clar que aquí us he fet 5 cèntims molts ràpids per poder posar alguna cosa després de Zarautz però amb aquests paraules no podreu pas reviure aquell dia de la mateixa forma que el vaig poder viure jo ens aquells moments així que algun dia d'aquests ja us penjaré la crònica pq pogueu llegir com em vaig poder sentir durant aquelles hores.