AUGMENTANT LA CARREGA...!!!!

Si, si... Zarautz està a 8 cantonades i les carregues de natació, bici i de carrera van augmentant per moments.

Després d’una setmana dura en els entrenaments arriben els quatre dies de festa de Setmana Santa i la carrega encara és més gran però el descans de la feina fa que puguem tenir un bon descans després dels entrenaments i una millor recuperació.

Divendres: Dia de descans obligat després de quatre dies intensos per poder afrontar la carrega del cap de setmana.

Dissabte tirada de 1h 30’ de carrera amb un recorregut sense gaire desnivell, progressiu i còmode.

Diumenge: A les 8 del matí quedem al gimnàs amb el Damia i el Sergi per fer uns 1000m de natació amb neoprè per acostumar-nos a les sensacions que tindrem la setmana entrant al B de Banyoles (després d’un any sense posar-nos el neoprè), seguidament una transició ràpida i cap a pedalar on també s'afegeix el Salva.

LA RUTA: Decidim pujar amunt direcció Puig-reig, Casserres, l’Espunyola, Avià, Polígon amunt, Queralt, baixada per la Cabana, Berga, Cal Rosal, Gironella, Puig-reig, Navàs, Balsareny, Sallent volta a la rotonda i amunt altre vegada fins a Navàs. Si 100km a la Butxaca eh?? Com ens diria el Ramon.

Dilluns de Pasqua: Entrem a la setmana del B de Banyoles però aquest no és el nostre objectiu així que aquesta setmana més carrega però després d’un cap de setmana carregat cal que anem alerta amb la carrega així que 3000m de natació els quals ens ajudaran acabar de recuperar per afrontar els següents dies però a la vegada seguim acumulant metres.

...Seguim..!!!!

DUATLÓ VIC 10/4/2011

(Faltava el Sergi C i el Salva P que estaven estirant amagats en algun lloc)

Un matí radiant, amb un èxit de participants del club tant per part de l’equip masculí com el femení. (Llàstima que ens ha faltat la Rosa físicament per problemes de salut però que igualment ha corregut tota la cursa amb mi, molts ànims guapa!!!). Bueno i l’Andreu que pobre a l’últim moment no ha pogut competir per una tendinitis el genoll però que ens ha vingut animar amb tota la família, moltes gràcies a tots 3.

Trobada a l’eix a les 7:45, un cop tots allà amb les bicis col•locades i repartits amb els cotxes arrencada direcció a Vic amb una parada de “pixapins"... Un fa una parada el Llaó a posar gasoil i parem tots col•lapsant la gasolinera jajaja. De seguida tornem arrencar i aquest cop si res de parades fins el pàrquing del Duatló.

Un cop tots el pàrquing anem a fer un cafè amb un bar i aprofitem per anar a visitar el senyor Roca i tornada cap els cotxes per preparar les respectives coses amb tranquil•litat i fent una mica d’ambient amb els de l’equip. Un cop tot apunt passejada amb la bici tots junts per veure cap on va el recorregut del tram de ciclisme i de seguida cap a col•locar les coses a boxes.

A les 10:40 després d’un breu brífing tret de sortida amb un primer tram d’uns 6,5 km de carrera, 34km de ciclisme amb dos portets i un últim tram de 3,5 km de carrera.

Pel que fa el primer tram unes sensacions molt i molt bones i un ritme molt constant (27:16), un tram de ciclisme amb un començament una mica desastre desastre ja que gairebé caic a la primera rotonda i no para de passar gent, però un cop comença a pujar tot canvia i començo a recuperar posicions i trobar-me molt millor... Al final del segon portet ja tinc la Sílvia el meu darrera mare meva com “tira la tia” i encara té forces per deixar anar “apreta el cul Su” això em motiva però estic fossa sort que s’acaba i ara toca baixar arribem juntes a boxes (1h:11:40) molt, molt contenta faig la transició ràpida i començo a córrer com puc però vull apretar i res de res els quàdriceps estan apunt de pujar fins dalt les aixelles així que decideixo afluixar sense poder allargar la sencada i mantenir un ritme sinó hauré de parar a estirar... A mida que passen els km millor acabant un segon tram de carrera de (16:24) no molt bo però bé amb un temps total de 1h:55:20 amb una dotzena posició molt contenta i esperant la Sílvia que arriba just darrera meu amb pocs segons de diferència.

Un cop ens trobem amb tot l’equip expliquem les sensacions de cadascú durant una estona fent temps mentre no obren els boxes. Un cop obren els boxes recollim tot el material i anem ràpid cap els respectius cotxes per anar a fer una dutxa a les piscines municipals del C.N Vic i ràpid cap a Gaia tots junts a fer un bon dinar per acabar de passar el dia amb els de l’equip.

DUATLÓ ST. JOAN DE LES ABADESSES CAMPIONAT DE

CATALUNYA PER GRUPS D'EDAT

Buff, buff, buff... Quantes coses avui no???

Primer de tot, els nervis previs al duatló, seguint pel patiment durant la prova que ha estat molt i molt gran i tercer la gran notícia al arribar a casa: “EL MADRID” ha perdut!!!!!

A les 14:00 arribem a St. Joan amb tot l’equip, fem una passejada fins un bar per fer un Café, anar a veure el senyor Roca i tornem el cotxe per preparar les coses tranquil•lament i fer la foto d’equip.

A les 15:30 tret de sortida dels homes i 2’ més tard sortida de les dones amb una sortida tranquila i posant tothom el seu lloc a mida que passen els km’s i sobretot amb el desnivell que té el primer tram a peu. Intento regular la pujada per poder apretar baixant, però res de res la baixada ha estat pitjor que la pujada no he pogut recuperar forces tot el contrari he arribat a boxes buida i ven ofegada.

Un cop a boxes: avui una transició lenta i totes a pedalar. Una bici planera amb molt de vent a la tornada el qual ha fet el tram una mica més exigent i sobretot amb les rodes de perfil. Sort he tingut de poder aguantar amb la Barbara quan m’ha atrapat fins agafar el grupet de davant el qual s’havia escapat abans d’arribar el con de tornada perquè sinó encara estaria pedalant amb aquell vent.

Segon tram a peu per acabar de deixar-ho tot i buidar-nos del tot amb el mateix recorregut que el primer tram però més curt amb un 1km i poc, pujant recupero posicions i baixant puc mantenir la posició fins l’arc d’arribada.

Finalitzo 14ena de les fèmines i 2ª de Catalunya del grup d’edat de 20-24 anys.

Ara només falta....Per que pugui ser un dia rodo esperar que el BARÇA guanyi!!! 0-1 (PIQUÉ)

MOLTES GRÀCIES CRIS PER LA COMPANYIA, L'ASSISTÈNCIA I LES FOTOS!!!

DUATLÓ REUS 2011

Per primer i últim any que participo en el Duatló de Reus el qual havia de ser un entrenament més de cara a Zarautz, el qual no puc acabar per la mala organització de la prova en el tram de ciclisme.

Un cop a Reus, temps just per descarregar les bicis, deixar-les a boxes, escalfar una mica i col·locar-nos sota l'arc de sortida. Un cop donen el tret de sortida comencem a córrer de menys a més tal i com m'ha proposat l'entrenador els 5 km's es fan molt llargs però després de parlar amb la gent descobreixo que eren 5km 600m i sembla que no però la cosa canvia.

Entro a boxes amb una noia del igualada desena i onzena 24:13 contenta, un cop agafo la bici ella s'escapa en la transició i jo agafo el segon grupet vaig recuperant posicions arribo a recuperar 2 posicions però això no dura molt, segona rotonda que trobem i ja no hi a cap tipus d'indicació....? Quin trencant agafem? On estan les senyals? Donem dues voltes a la rotonda i cada vegada s'afegeix més gent el grup fins a formar un gran grup, decidim anar direcció a Reus i ens tornem a posar a l'autovia. Els cotxes no paren de tocar el clàxon i ens passen a 110-120 això podria haver acabat molt malament però em estat de sort i tot ha acabat bé pel que podia haver passat.

Un cop entrem a Reus ens dirigim cap a boxes tot el grup, un cop allà els de la federació no saben que dir-nos, cada vegada arriba més gent que s'han perdut arribem a ser més de 50, la gent està molt alterada, emprenyats, dolguts... Suposo que enteneu el pq no? Ens desplacem fins allà per passar un bon matí i gaudir de l'esport que fem, realitzant una competició on demostrem el millor de nosaltres gràcies els entrenaments realitzats en el dia a dia de la setmana, on ens fan complir una normativa, pagar per l'organització, etc i l'organització rep aquests diners però compleix la normativa que ells haurien de complir?? (Vetllar per la seguretat dels participants, senyalitzar el circuit de la millor forma possible, intentar que tots nosaltres disfrutem el màxim d'aquell dia, etc) Però compleixen?? Tots ens podem equivocar.. .però per això és fan les valoracions després de l'organització d'un esdeveniment com aquest no? I si l'any passat ja es van perdre participants...!!!! Com pot ser que aquest any pugui tornar a passar???

Primer estava alterada, després m'he calmat i he gaudit de l'ambient ja que només era un entrenament més i no calia mirar enderrere però a mida que passen les hores m'adono que m'ha sabut més greu del que reia en un principi.

La Federació ens ha dit que si fóssim més d'un 20% de participants perduts la prova no serià puntuable dins els circuit català ja que no podien permetre que alguns clubs perdessin els punts de la prova per culpa de l'organització. A mi això no m'importava ja que era sola del meu club però podia entendre els altres participants.

En fi, el que em sabia més greu eren els bons resultats del meus companys de grup "QUARTS" per equips!!! Han fet un dels millors resultats per equips i ara no puntuarà? Però també entenc els altres equips.

QUINA ÉS DONCS LA MILLOR SOLUCIÓ PQ TOTHOM SIGUI BENEFICIAT DE LA MILLOR FORMA POSSIBLE??

DUATLÓ CARRETERA CASTELLFOLLIT DE LA ROCA

(Iniciant temporada amb equipació nova)

Fa cosa d'un mes que he començat la nova temporada tal i com vaig informar amb l'última publicació però fins avui no havia realitzat cap competició, tot entrenements, on he participat en el duatló de castellfollit de la roca tot i estar un entrenement amb xispa on l'entrenador m'ha proposat una proposta on marcava unes pulsacions sobretot en el primer tram de carrera el qual jo pensava que podria ser lent però que he seguit tal i com ell creia i un cop finalitzada la prova he estat molt i molt orgullosa de complir.

A les 6:00 desperta direcció a la dutxa per acabar despertar i un bon esmorzar. A les 7:15 gimnàs de Navàs per esperar tots els membres de l'equip, a les 7:30 ens dirigim cap a Castellfollit de la Roca sense nervis i això no m'agrada gens tot i saber que serà un entrenement més. Un cop arribem els nervis apareixen de cop i volta i això em tranquilitza, preperació de tot el material seguint pas a pas les indicacions proposades i cap escalfar una mica. Les sensacions no són molt bones: pesada de cames però això no m'amoïna gens, és un entrenement.

A les 10 nois i noies col·locats sota l'arc de sortida, els jutges no donaran el tret de sortida fins que els de davant reculin i estiguin sota l'arc. Normalment m'agrada col·locar-me endavant però aquest cop faig cas i em col·loco més enderrere i els metres ja col·locaran tothom el seu lloc.

Un cop donen el tret de sortida començo a córrer sense apretar tot el que podria això si seguint els consells i mirant tots els que porto davant, qui m'adelanta però sense preocupar-me gens simplement concentrada amb tot el que he de fer.

Arribant a boxes agafo la bici i faig tot el que puc amb aquest tram tot i fer un vent horrorós.

Un cop deixo la bici i començo a córrer, les cames no responen però segueixo i sobretot molt suau els primers 800m, després apretot tant com puc fins arribar a meta on entreo més satisfeta que mai. Tot i ser un entrenement un cop acabada la prova i desaparèixer els consells m'entren les ganes de veure les classificacions i saber que he fet, tot i ser un entrenement també era una competició no?

Tornant amb cotxe mirem les classificacions per internet i quedo parada ja que esperava uns resultats molt diferents. (Desena de 39 fèmines finalitzades i 2ª del meu grup d'edat?? Resultats magnífics per el moment on estem). Ara més satisfeta encara!!!

DONADA D'ALTA

Després de deu dies de descans l'entrenador m'ha donat l'alta això ha estat com anar el metge.

Així doncs ha començar escalfar motors i sobretot buscar petits objectius per anar-nos motivant fins arribar al gran OBJECTIU al juny.

Avui per començar he pogut sortir a rodar dues hores amb carretera sense pujar molt de pulsacions. Una mitja hora d'escalfament seguit d'una hora una mica més intensa però res de l'altre món simplement augmentar una mica el ritme i per finalitzar uns altres 30' suaus.

Tot i sortir tard (12:30) les temperatures no eren molt altes i la primera mitja hora portava els dits de les mans congelats. Suposo que les ganes de sortir a fer alguna cosa superaven la mandra pel fred que molts esportistes han tingut avui ja que durant dues hores només he vist dos ciclistes per una zona on normalment en aquesta franja horaria sempre trobes moviment.

Salut!!!!!

10 DIES DE DESCNAS

Com molt bé ens diu l'Alba hi ha moltes formes i estratègies de descans. On tothom les aconsella diferents i on podem escollir nosaltres la que més ens agradi.

De les tres o quatre que ha aconsellat l'Alba del descans anual a mi m'han "obligat" jajaja a fer 10 dies de descans en el qual puc realitzar 3 entrenaments de com a molt 1h 30' si es tracat de ciclisme, d'un màxim màxim!! de 45' si es tracta de córrer i han d'estar repartits en aquests 10 dies amb dos dies entre mig sense fer res.

Aquests deu dies de descans van començar diemcres 12 de gener fins divendres 21 on acabaran i el cap de setmana podre tornar a començar a entrenar amb il·lusió pels nous reptes del 2011!!!!

Així doncs ens veiem a la tornada!!!

CAP DE SETMANA DE CAP D'ANY

Diumenge 2 (Duatló de Cabrils)

L'alarma de l'iphone falla el primer cap de setmana de l'any. L'alarma d'un sol ús ha fallat aquest diumenge i ja ho va fer l'1 de gener, el que va provocar que molts ciutadans es quedessin al llit dormint. http://www.regio7.cat/tecnologia/2011/01/03/lalarma-liphone-4-falla-cap-setmana-lany/121308.html

Doncs SI SI!! jo vaig ser una d'aquests 1,7 milions de persones de tot el món que gairebé es queda al llit sense poder anar a Cabrils per culpa de l'alarma de l'iphone.

Gràcies el Lluís que va aixecar-se per anar el wc i amb el soroll que va fer vaig despertar-me a les 7:20 i havia d'estar entre les 7:15 i 7:30 a Navàs. Vaig dutxar-me i canviar-me mentre ell em preperava l'esmorzar i vaig sortir com un coet cap a Navàs, esmorzant pel cami, on m'esperaven tots els de l'equip per marxar cap a Cabrils. Vam carregar la bici de la Rosa dins el cotxe i ràpid cap a Cabrils. Durant el tregecte tocava relexar-me una mica després del despertar tant estressant.

Un cop allà agafem les coses i cap a boxes a deixar el material, visitar el senyor roca i cap escalfar una mica.

A les 9:56 sota l'arc de sortida tots col·locats, cares de cansats ja sigui per la cursa dels nassos, per la resaca de cap d'any, etc. Jo sense ganes de competir però "pam" tret de sortida correm carrer avall la gent va molt ràpid i jo corro tant com puc però no tinc gens de forçes. Cap el final del primer tram hi ha molt fang i patinada amb reblegada de tormell i sempre el mateix. M'aturo i m'assec a terra comença a passar gent i preguntar si estic bé, jo els afirmo que si i que corrin tant com puguin al cap de poc passa la Montse i li dic que no pari que de seguida m'aixeco. Durant aquells instants em passa de tot pel cap: 1. El fet d'adormir-me era una senyal?. 2. Quan arribi a boxes plego això no pot ser bo, competir divendres i diumenge. 3. No no puc parar he d'acabar per l'equip s'ha de puntuar.

M'aixeco i arribo a boxes com puc amb el tormell adolorit, agafo la bici i començo a pedelar sense ganes però vaig atrepant a gent. Topo amb la Montse parlem una mica però de seguida m'allunyo em trobo valenta sense patir gens així que vaig tirant i no paro d'adelentar a gent. Un cop a boxes canvi de calçat i cap a córrer si les cames ho permeten.

Finalment bons resultats de l'equip tant masculí 8 per equips tant femení 2es per equips femenins i Rosa Navarro 3a classificada.

Dissabte 1 (Volta l'escalestric)

A les 12 sortim amb el Lluís amb bici de carretera per estirar una mica les cames després dels 10.000 del divendre a la tarda. Temperatura ideal amb molt silenci a tots els pobles.

Divendres 31 (Cursa dels nassos BCN)

Costipada però amb ganes de fer una bona cursa. Sortim la Cristina el Toscas i jo al mateix ritme tots per anar a fer 43 però un cop el km 5 jo cedeixo i deixo que s'escapin, afluixo el rimte estic ven tapada em costa respirar i les orelles em fan bastant mal per això penso que si segueixo aquell ritme poder no acabaré. Durant els últims cinc km faig la meva cursa intentant no patir més del compte així que acabo arribant a la meta amb 45:26 no és la marca que tenia pensada fer però molt contenta per estar amb l'estat que estava.

Moltes gràcies pels ànims de tots aquells/es que ereu allà per fer-nos costat l'últim dia de l'any.

ENTRE DINARS I SOPARS DE NADAL: SORTIDES DE CARRETERA, DE BTT I CURSES DE SANT ESTEVE

Divendres 24: (Montserrat amb carretera)

A les 10:00 arribada davant de la botiga Tomàs Balles de Manresa (Germans Carrillo, Paco alies Choco, Paco de Bagà, Puça Bagà, Cris Bosque, Lluís Picas i jo Su). Un cop tots ven abrigats tret de sortida direcció el trencant de Marganell, un cop allà baixada cap a Marganell seguint direcció Monistrol un cop tots agrupats al trencant per iniciar la pujada cap a Montserrat parada per treure roba i amunt cadascú al seu ritme. Pròxima parada agrupament al pàrquing per arribar tots junts al santuari.

Encenem tots un ciri i sense esmorzar tornada pels Brucs amb un vent horrorós sort del solet que ens escalfa una miqueta.

A la 13:00 arribada a Manresa ens canviem i (germans Carrillo, Choco, Lluís i Su) cap a dinar al Tagliatella de Manresa, el Cris torna fins a Puig-reig amb bici i els de Bagà retorn fins a Bagà amb furgoneta.

Dissabte 25: (2h de BTT Puig-reig)

Després del sopa de divendres toca sortir a cremar els torrons i agafar gana pel dinar de Nadal de les 14:00 així que a les 11h agafem les BTT’s i sortim pels corriols de Puig-reig.

Diumenge 26: (5km de Roda de Ter) 6a Cursa entre Ponts

A les 8:00 sona el despertador, una bona dutxa per despertar-nos, una torrada amb un got de suc i direcció Roda de Ter amb 7 graus sota zero. Un cop allà formulem la inscripció i anem a un Bar per escalfar-nos i fer un tallat, un cop allà ens trobem amb l’Alba Xandir i el Ricard Calmet parlem una estona i ràpid a canviar-nos i trotar deu minutets. A les 10:30 tret de sortida, tots ven engarrotats pel fred correm tant ràpid com podem i al cap de cinc minuts el fred a desaparegut són dues voltes passant per sobre i per sota el Pont Nou i el Pont Vell. L'últim tram de pujada

L'últim tram de pujada és fa dur però la gent ha sortit al carrer per animar-nos sense pensar el fred que feia el carrer. Moltes gràcies a tots i toes.

CURSA DE MUNTANYA DE QUERALT

En suport de la Marató de TV3 (Diumenge el matí i sense plans)

És un recorregut ben conegut per a molts i moltes, una bona forma de conèixer els Cingles de Queralt tot fent una volta circular assumible en un matí curt. Sortirem des del centre de Berga, la Plaça de Sant Pere, pujarem fins a la casa de Fumanya i seguirem el camí que ressegueix la falda de Queralt, tot passant per la Font Calenta fins al Portet, punt on tomba i comença a resseguir els cingles ara per dalt, fins arribar al Santuari de Queralt. Recorregut, de 12,5 quilòmetres i 785 metres de desnivell.

AQUÍ US DEIXO EL PERFIL

Dissabte al vespre decideixo que diumenge sortiré a córrer però aquesta vegada en comptes d’entrenar per Puig-reig pujaré a Berga a col•laborar en la cursa solidaria en suport de la Marató de TV3.

La cursa és a les 9:30, a les 8:30 sóc a Berga m'inscric i vaig al cotxe per escalfar-me i canviar-me. A les 9:20 vaig cap a la plaça Sant Pere on es donarà el tret de sortida sortida i trobo el Martí Just escalfant, parlem durant cinc minuts i ens col•loquem entre els dos arcs.

Un cop donen la sortida tots a córrer carrer major avall però de seguida trenquem a la dreta i comencem a pujar, pujar i pujar...Un cop als dipòsits la cosa sembla que planeja i seguim corrent per un corriol molt llarg i molt xulo amb una vista per l’esquerra espectacular. Al cap d’una estona patapam torna apareixia la pujada, amunt, amunt i amunt...caminant, corrent, caminant, corrent i no parem de pujar i al final els bessons em pujaran fins les orelles. No tinc forces però encara en surten de tot arreu, ser que vaig segona i això m’ajuda, en el moment que arriba la baixada vull córrer i vaig tant ràpid com puc però de seguida m’adono que vaig molt a poc a poc perquè no paren de passar nois i noies com uns “rayos”. Jo vull baixar més ràpid però no puc i acabo caminant però tot i així les torçades de turmell no i falten.

Un cop, per fi, sóc a baix la carretera apreto les dents i començo atrapar algú però de seguida s’acaba la cursa amb l'arribada a la plaça Sant Pere i em quedo amb les ganes de córrer una mica més. (Sort que no vaig córrer més pq avui tinc unes agulletes horroroses).

"CURSA MOLT I MOLT MACA"