22 cross de L'Ametlla de Merola 2010

Comença la temporada dels 10.000 i toca començar-los a preperar. Així doncs l'ametlla ha estat un bon inici per començar a veure com estan els turrons. Tot i no estar molt i molt bé crec que pel temps que he fet no em puc queixar de res, tot el contrari alegrar-me i proposar-me nous reptes per aquest hivern.

Pel que fa la cursa genial, molta calor però molta aigua per part de l'organització, molta gent animant "Moltes gràcies a tots s'agraeix moltíssim", en fi un bon matí.

TRIATLÓ OLÍMPIC DE BANYOLES

Uns 860 triatletes vam prendre part del 25è aniversari del Triatló de Banyoles. Un inci del dia començant de bon matí amb molts de nervis per cadascun de nosaltres fins l'inici de la natació "15:30" on realment començava aquesta gran cursa, dura, llarga pel que fa les distàncies i més llarga pels petits metres que ens van regalar de més, però on relament tots aquells nervis desapareixien fou amb les cinc primeres braçades dins d'aquell petit i gran estany.

Businada i salt de cap dins de l'estany, braçada darrere braçada, allargant totes i cadascuna de les braçades que permetien que avançes metre darrere metre per poder finalitzar aquella llarga recta d'un km per deixar a la dreta la segona boia vermella amb la bandareta blanca per endinsarme amb els 500 metres que deixarien que finalitzes aquell primer tram de l'espectacular prova d'aquella tarda. "En tots aquells metres el cap no deixa de donar voltes i més voltes en tots els passos i moviments que ens agradaria fer després de sortir de l'aigua". Si!!! Ja i sóc entre mig de les dues boies grogues endinsant-me en aquella gran recta que ens portava fins a boxes on tots els acompanyants dels participants animaven sense parar a cadascun/a de nosaltres.

Primera transició feta i bon començament del que serà el segon tram de la prova amb un recorregut de bici exigent però diferent pel que fa a d'altres triatlons on normalment es totalment pla.

Km darrere km intento donar tot el que puc intentant deixar enderrer les dues noies que han començat aquest tram amb mi però no es fins el km 10 on em puc desenganxar gràcies al grup de nois que ens atrapa i no deixo escapar, aguanto apretant les dents tant com puc, s'escapen i em quedo sola pateixo però no em vull rendir així que apreto i apreto fins que un altre grup em torna atrepar i puc realitzar un altre petit tram amb ells. Mica en mica els km es van acabant i arribem dalt de l'estany i finalitzem aquest durissim tram amb una gran baixada i l'última recta final que ens porta fins a boxes on començem la segona transició.
Primeres passes i molt males sensacions amb aquell tarreny tant irregular dins de boxes. Rapidament passem a un terreny de terra que ens portarà a l'inici dels 10km del tercer tram i últims km de la prova. Cadascuna d'aquelles passes m'ajuda a superar aquells 10km infernables però a la vegada genials i que permetien que disfrutes de cadascun d'ells mentre el cap rebobinava el dia projectant petites imatges d'aquest les quals dibuixaven aquell gran somriure en la meva expressió sabent que tots aquells nervis dels dies anteriors i de les hores anteriors del mateix dia sabien acabat deixant una gran satisfacció dins del meu interior i segurement de molts dels que vam poder gaudir des de dins aquella gran prova.

PUJADA "RASOS DE PEGUERA"

A mi no ser pas qui em posa amb aquestes embarcades tant i tant grans.

Avui a les 8:15 quedem a Puig-reig amb l’Isaac un company del club per anar a pujar els rasos ja que mai cap dels dos hi havíem pujat. Al final em sortit de Puig-reig a les 8:45 a causa de l’horari de la feina.

Quan em començat a pujar direcció Berga, tot eren riatlles i batalletes, però a mida que ens acostàvem al trencant del delicte els nervis eren més grans. Un cop allà a mi m’ha donat la sensació que havia perdut totes les forces i que no tindria collons a pujar fins d’alt. Un cop al trencat engeguem el crono i comencem a pujar cadascú al seu ritme per trobar-nos dalt de tot a la creu.

Els primers cinc km es fan eterns i penso que com tot sigui igual no acabaré. En molts moments pensava en tirar cap avall però com que sabia que ell era davant les forces apareixien per on podien.

Un cop arribo al km 10 començo a patir de veritat ja que les cames comencen a fer-me mal i ser que queden 4 km els quals es faran eterns i molt durs, sobretot l’últim. Però vaig pujant i arribo al 11, segueixo pujant i ja tinc el 12 davant on m’apareix l’Isaac i m’informa que només en queda un però que s’enfila una mica i per això em dona aigua fresqueta que ha agafat d’una font. Un cop he begut m’apareixen les forces de tot arreu i dono tot el que puc per acabar de pujar el que queda és dur però es fa curt gràcies a la vista de la creu.

TRIATLÓ SPRINT PUIGCERDÀ 2010

Només cal llegir la crònica que el Jordi a fet al Blog del Club triatló l'Eix de Navàs amb aquelles línies ja n'hi ha suficient per explicar l'aventura que vam tenir tots els que vam acabar la prova.

http://clubtriatlonavas.blogspot.com/

Sort que si plovia no volia fer el triatló, mare meva quina bestiesa això només o poden fer les persones que els falta un dit de seny.

IMPOTÈNCIA, DECEPCIÓ aquestes són les paraules que defineixen els fets d’avui.

Cinc cèntims de la Ruta de les 3 Nacions 20/6/2010

A les 5:30 sona el despertador per dutxar-me, esmorzar, agafar totes les coses i marxar cap a Berga a buscar el Joan.C i el Paco.C per dirigir-nos a Puigcerdà per fer la Cicloturista de les tres Nacions, però abans havíem de passar per Bagà a recollir el Xavi.C. Un cop allà mentre uns carreguen jo i el Joan marxem cap amunt per anar a buscar el meu dorsal i així jo poder trobar l’Aida amb la noia que he quedat per fer la ruta.

Un cop allà agafo el dorsal, la bici, col·loco el dorsal i amb l’Aida ens col·loquem cap al final de la sortida ja que tothom ja està col·locat. Al cap de 3 minuts donen el tret de sortida i comencem a pedalar, ja estic cansada només començar de l’estrés que he patit per arribar fins on estic.

Pujant a Puigcerdà em vist des del cotxe el vent que feia però no ha estat fins que he començat que m’he adonat realment del que era aquell vent. Quan preguntava a la gent si era molt dura la cicloturista de les tres nacions tothom em deixava anar el mateix recital: “Tranquila fins Andorra volaràs no et donaràs compte que seràs allà” doncs ara mateix us he de dir que fins Andorra ha estat horrible el vent ha estat horrible, n’hi ha la tramuntana de l’Empordar és així!!!

Ara un cop Andorra la Vella fins dalt Envalira ha passat volant no em podia creure que ja havia arribat dalt no s’ha fet gens dur però ja no ser si ha estat per la duresa i el desgast que he tingut fins Andorra o simplement pq m’ho esperava molt pitjor. El que també ha estat molt dur han estat els abandonaments dels corredors des d’Andorra fins d’alt Envalira per culpa de la nevada que estava caient contra més pujaves més en baixaven, jo i l’Aida decidim anar pujant fins que ens diguin prou ja que no tenim fred, anem bé després del que em passat fins Andorra, alguns dels corredors intenten vacil·lar-nos preguntant-nos si portem els esquis a l’esquena, amb la mirada que els deixo anar no cal obrir la boca.

Anem pujant cada vegada més i més, en l’últim avituallament abans d’Envalira ens diuen que està malament i que aconsellen que no es segueixi, ja que hi ha gent amb hipotèrmia, gairebé tothom s’ha quedat a la frontera després del port. Nosaltres després de parlar-ho decidim pujar al menys l’últim tram "Port dEnvalira 2408", quan ja estem arribant passa una furgoneta de l’organització i ens informa que la cursa s’ha suspès i que un cop d’alt ens vindran a buscar furgonetes i autocars per portar-nos fins a Puigcerdà. I aquí en aquest punt és on m’arriba la IMPOTÈNCIA, la DECEPCIÓ, ETC...!!! Quan ja hem fet el més dur no ens deixen continuar, sabeu el greu que sap això?, ja tenim la cursa a la butxaca, ja en portem 105 km només en queden 35 i tots són de baixada, tots aquests són els pensaments que ens passen pel cap.

Un cop la furgoneta ens baixa fins a la Frontera i veiem el temps que està fent allà, tota la gent que està esperant els autocars, les bicis que han deixat allà, els que ja han marxat amb cotxe, ens adonem que es impossible continuar i que això no és un abandonament per cansament és un abandonament obligat sinó et vols jugar la vida.

FOTO RECORD (Amb les estalactites penjades al cartell)

TRIATLÓ MANRESA 2010

Ahir dissabte es disputava a Manresa el 12e Triatló Sprint amb el qual va acollir 500 participants.

I el nostre club "Triatló l'Eix de Navàs" i participava amb 7 dels nostres nois i amb jo com a femina del club.

El temps no pintava molt i molt bé però s'ha de dir que es va comportar i vam poder disfrutar d'una gran tarda. A les 16:00 inicivanen la porva començant per la natació tots els nois federats, al cap de 5 minuts donaven el tret de sortida de les noies i tots els no federats. Al començar a nedar els braços amb pesaven molt però jo continuava i intentava allarga cada vegada més fins que vaig arribar a la sortida amb 11'08' i com la 10ª femina.

Després de mirar el rellotge i veure que el temps que havia fet era molt bo les forçes em van sortir de tot arreu i van fer que sortis tant ràpid com vaig poder de boxes, apretant les dents fins que em va atrapa una noia del Sant Joan de les Abadesses la qual ser que no puc deixar escapar, un grupet de noies s'enganxen a nosaltres però de seguida les deixem darrere i atrapem a un altre noia la qual s'enganxa i entre les tres ens anem donant tots els relleus. De tornada un cop arribem a la primera rotonda de santpedor no puc aguantar el rimte, xo intento aguantar i cada vegada s'escapen més així que deicideixo deixar-les escapar perquè vaig massa forçada i esperar algunes de les que s'han quedat darrere anteriorment, pensava que eren més però m'atrapa una noia sola i m'enganxo, no la deixo escapar, així que em col·loco a darrere i em recupero fins gairebé a boxes on la deixo els útims metres per poder fer una transició més ràpida que ella ja que ser que correr millor que jo.

Així doncs la segona transició la faig molt ràpida i surto a correr on només començar trobo que no tinc forçes però corro intentant no pensar amb el cansament, els km's van passant i cada vegada em trobo millor fins arribar a meta on em trobo més bé que quan he començat.

Un cop sóc a l'arribada no ser resultats només ser el temps orientatiu de l'aigua i el final 1:11:29 haurem d'esperar les classificacions, les quals afirmen que he fet 3ª sub23 i 3ª Universitària.

DISFRUTANT DE L'ESPORT

Avui primer dia dels caps de setmana lliure, després de quatre anys treballant de dilluns a diumenge, és el primer dia sense fer-ho.

Com que és el primer i tinc ganes de disfrutar unes hores de la bici sense haver de patir per si arribo o no a treballar decideixo amb l'Aida fer tirada llarga, així que li consulto al Lluís una ruta que surtin uns 100km però com sempre m'enganya una miqueta.

A les 9:00 sortim de la plaça nova de Puig-reig direcció Navàs -Prats de Lluçanès - Avinyó - Artés -Caldes - Navarcles - Sant Fruitos de Bages - Santpedor - Súria - Les Vilaredes - Navàs - Puig-reig.

Durant el tragecte no em parat de garla i explicar batalletes. (Així som les dones que no callem n'hi sota l'aigua).

Al arribar a Santpedor necessitavem aigua fresca per omplir els bidons que ja estaven buits i ven calents, així que ens parem en un bar a comprar una aigua gran i dos acuarius per prendre en el moment. A més a més li demano glassons al noi del bar pq així duri una mica més l'aigua fresca però tot i així amb la calor tant horrible que ha fet avui arribem a Puig-reig amb l'aigua bullint i impossible de beure.

En total 120 km amb molt bona companyia i ven enredada per anar a fer les 3 nacions el dia 20 de juny però bueno no ser si dir enredada pq em sembla que m'apunto i amb moltes ganes, algú s'apunta? Nosaltres dues estarem allà lluitant per pujar les dures pujades.

Només mirant l'altimetira d'aquesta imatge ja m'estic cansant però bueno en el moment de les proves sempre diuen que surten forçes de tot arreu no? Doncs endavant!

TRIATLÓ SPRINT MATARÓ 2010

Avui 668 triatletes han finalitzat el triatló sprint de Mataró (Campionat de Catalunya per Categories).

El dia des de bon matí ha començat amb un sol magnific el qual ha fet que tot fos rodor per molts de nosaltres. La prova s'ha iniciat amb un minut de silenci pel triatleta del Berguedà Quim Raïch. Seguidament les noies hem iniciat la prova amb una natació tranquila sense cap cop "en el meu cas" això de sortir les noies soles és una tranquilitat.

Tram 1: 00:13:10

Un cop arribada a la sorra de la platja els ànims han estat com sempre, siguis qui siguis el públic sempre et dona ànims. La primera transició ha estat un pel lenta però he fet el màxim per agafar un grupet de noies, quan he estat ven col·locada he intentat donar el màxim i fer algun relleu però amb un n'hi ha hagut prou per veure que el meu nivell no era el que portaven un parell de noies del grup com la Carol Gimenez i d'altres, però tampoc volia frenar perquè poques vegades pots agafar un grup de noies i disfrutar com he pogut fer avui. Tot i disfrutar s'ha de dir que és un circuit bastant perillos el qual s'ha d'anar molt alerta amb els girs de 180º pels grups tant grans que es formen.

Tram 2: 00:35:25

Un cop a boxes la segona transició la faig molt més rapida i intento donar el màxim corrent però com sempre no és el meu fort, tot i així vaig pujant posicions i adelentant algunes noies a la vegada que dues em passen. Els ànims dels companys del club són de gran ajuda en el tram a peu per això vull donar-vos les gràcies a tots per fer el que feu per mi.

Tram 3: 00:23:33

Un cop trobo el Lluís em felicita pels bons resultats d'avui, jo estic contenta perquè les sensacions han estat molt bones i així ho demostren els resultats.

Segona SUB23 i 12 de la General de 73 noies.

TRIATLÓ SANT FELIU DE GUIXOLS

La prova va començar a les 15:00 donant molt bons resultats pel club, ja que gràcies a l'Angel Nevado el club celebra una gran victòria amb la seva segona posició. Moltes felicitats crac!!!

A les 16:00 males notícies ja que el núvol que feia estona que amenaçava tempesta deixa caure el que portava. Per un moment decideixo que jo a les 17:00 no corraré amb aquest temps, ja que hi ha més curses per fer i no val la pena jugar-se la vida amb la bici. Però a les 16:30 les coses canvien torna a sortir el sol i amb moltes ganes així que em torno a mentalitzar que he de córrer. (Buf quina mandra)

A les 16:50 començo a fer una mica d'escalfament dins de l'aigua i a les 16:58 ja estic a la sorra esperant els jutges, però no es fins a les 17:2... que donen el tret de sortida: començo a nedar per una banda molt tranquila sense cap cop però amb males sensacions ja que vull nedar més ràpid però no puc, però ho segueixo intentant a la segona boia rebo algun cop però això ja està el sac així que només he d'apretar una mica les dents, en fi males sensacions. Quan arribo a boxes agafo la bici i pujar,pujar, pujar, baixa, baixa, baixa, pujar pujar, pujar, baixa, baixa, baixa...quina por!!!

Un cop a boxes deixo totes les coses tant ràpid com puc (sempre la T2 més ràpida que la T1) i surto tant ràpid com puc però el ritme baixa una mica i no puc mantenir el que portava des d'un inici. La ferida dels dits em molesta però intento no pensari.

Els ànims dels companys d'equip són genials mai havia estat tant contenta (Moltes gràcies a tots/es i els petits/es).

Un cop finalitzada la cursa "rengo" una mica per les males sensacions que he tingut en alguns moments però tots ells em fan reflexionar i tenen raó, ja que he d'estar super contenta de com m'ha anat pensat que fa quatre dies estava com estava i en canvi ara ja torno a competir, així doncs la moral amb puja de cop.

3a SUB23 de la general però podi de 2a SUB23 ja que la primera ha guanyat la cursa i no li donen premi per categoria.

COMENÇANT LA NOVA TEMPORADA DE TRIATLÓ 2010

Bueno, després del petit accident amb bici, he començat la temporada i la veritat que els resultats no podien anar millor.

El passat divendres 7 de Maig la Uvic assisteix als campeonats universitaris de traiatló a Alicant amb tres nois i jo com a noia. Jo assisita per provar que tal reaccionava després de l'accident sense forçar la màquina i poder-ho donar tot el diumenge a Sitges si els genolls em responien tal i com jo volia. (HEEEE nois i per passar uns dies amb vosaltres que van ser genials).

Després de la prova vaig poder comprovar que estava bastant bé i que el diumenge podria competir tal i com deu mana, fent desapareixer l'espina que duia clavada d'Alicant per culpa del flato.

Avui diumenge, tot i començar malament per culpa de la pluja la qual ha impedit que el Lluís i el Dario poguessin arribar a Sitges amb bici i animar-me, la prova ha començat genial a l'aigua amb un resultat de 11:35 (la mala mar semblava que ens perjudicaria però ens ha ajudat molt ja que la corrent ens portava a favor en tot moment, menys el primer tram fins a la sortida de l'spigo). El tram de bici pensava que patiria moltissim ja que he començat sola però ens hem agrupat tres noies al finalitzar la primera volta i ha permés un resultat de 38:43 bon resultat tot i que el circuit no era pla. I per últim pel que fa la carrera a peu la qual he començat patint per por d'agafar flato, ha acabat amb 22:51 mitja de 4:35. Un total de 1:13:09, el qual m'ha donat la segona posició amb SUB23 i 16a de la general de femines. Així doncs no podia començar millor la temporada.

Gràcies a tots i totes pels vostres ànims i moltes gràcies Albert i Joan per esperar que finalitzes la cursa els vostres ànims han estat de molta ajuda.