JULIOL I AGOST

Després del B de Zarautz no he fet res i tampoc tinc pensat fer res de res, així doncs fins el setembre.

ENTRANAR NO PERÒ PATUM SI!!!
DIJOUS EL PRIMER SALT!!!

Després d'uns quants anys esperant per poder tenir un salt... Aquest...era el gran moment...

Després d'un gran salt!!!!Un molt bon acompanyant!!!

DIUMENGE 26/6/2011

Segueixo sense entrenar, recuperant després de Zarautz... però com a mínim a passar un dia disfrutant de l'esport.

Visita sorpresa el meu cosí a Port Ainé "Gran Premi Massi Copa Catalana"Millorant per moments.... Només cal mirar els reusltats que o diuen tot....

...Moltes fotos +++++.... Molt dur... Aquests del món de la muntanya estan tots ven tarats!!!

1. LLORDELLA, Joan ELITE AMBISSIST 01:38:18

2. SAGUES, Ramon ELITE AMBISSIST 01:40:48 2:30 min.
3. COLOME, Oriol ELITE BICIS ESTEVE 01:41:05 2:47 min.
4. BOSQUE, Cristofer SUB23 TOMAS BELLES 01:41:25 3:07 min.
5 .MARTIN, Clement ELITE MASSY PYRENEES 01:41:34 3:16 min.

4rt de la GENERAL amb tot l'elit i 1r sub23!!!!

TRIATLÓ B DE ZARAUTZ

(11/6/2011)

Per on puc començar...!!! La veritat és que no ho ser...!!! Així que quatre paraules...

Va ser una experiència que mai per molt que vulgui podré oblidar. Tants dies esperant aquest dia i no saps com arriba però passa volant.

Després d'uns mesos preparant aquest objectiu patint i gaudint d'uns quants entrenos sol o acompanyat, ha arribat el gran dia on només cal disfrutar de l'espectacle.

Divendres arribada a Zarautz i retrobada amb tot l'equip el "Xiquipolit" per sopar i començar a pensar amb dissabte. El dissabte el matí per preparar tot el material i descansar.

A la 13:00h després de deixar les coses a boxes, dinar ràpid i corrent per poder anar cap a l'hotel a buscar el material i esperar l'autobús que ens portarà a totes les fèmines cap a Getària.

Un cop a la platja de Getària, petar la xerrada amb dues Catalanes... començar a posar el traje... quatre braçades per escalfar... iiiiii... TRET de sortida.... Ja i som... nedant 2.500m cap a la platja de Zarautz...

Transició i a pedelar uns 76km amb unes vistes i un ambient que no té paraules....

Concentració, patiment, pell de gallina, emoció, plors... Tots aquests es van anar repetint el llarg de la cursa.

I per últim 20km de carrera els quals passen volant gràcies a tots els nostres i sobretot tots els vascos que no paren de cridar en cap moment.

Són tants els sentiments que aquella gent ens va fer sentir durant tota la cursa... Encara que pugueu pensar el que ens van fer viure jo us dic que NO i NO us o podeu imaginar. El que imagineu doncs el DOBLE, EL DOBLE, EL TRIPLE, EL TRIPLE...

En fi...

Gairebé a passat una setmana i encara he d'acabar de redectar la crònica que vull guardar d'aquest gran dia... està clar que aquí us he fet 5 cèntims molts ràpids per poder posar alguna cosa després de Zarautz però amb aquests paraules no podreu pas reviure aquell dia de la mateixa forma que el vaig poder viure jo ens aquells moments així que algun dia d'aquests ja us penjaré la crònica pq pogueu llegir com em vaig poder sentir durant aquelles hores.

CICLOTURISTA "MONTSEC-MONTSEC"

Altimetria de la ruta curta la que vaig fer jo clar. 126km amb un desnivell de 2450.

DISSABTE: A les 5 del matí sona el despertador i 5:30 marxem direcció cap a Balaguer per assegurar el temps. Si si.. segur que us passa pel cap que estem sonats, un dissabte despertar-nos aquestes hores però quan algú vol una cosa s'ha de sacrificar per alguna banda no? Però nosaltres a les 5 també pensavem "Qui ens ha dit d'anar aquesta cicloturista, passar calor, patir..."

Durant el tragecte ens anem despertant i l'humor va canviant. Un cop allà ens adonem que em sortit d'hora per una vegada. Amb 1h 10' estem allà i això ens deixa anar amb tranquilitat a buscar els dorsals, esmorzar i fer una visita amb l'Alba i el Calmet que s'acaben de despertar a la furgo. Allà passem una estona mentre ells esmorzen i després decidim anar a preperar les coses i cap a la sortida.

A les 8:00 tret de sortida començem a pedelar amb l'Alba pq el Ricard i el Lluís han marxat com uns "rayos" per fer la llarga. L'alba també fa la llarga però decideix fer un tros amb mi i parlar una estona que fa dies que no ens veiem i com que està tant forta penso jo té temps de sobres per fer la llarga.

Un cop ens separem amb l'Alba jo vaig fent la meva cursa, parlant amb la gent que vaig trobant i disfrutant de cada un dels ports i sobretot el d'Ares el més llarg, podria explicar cada una de les pedalades fetes amb aquell port. Quan estic afrontant l'últim port cada vegada trobo que estic més cansada però penso que això ja s'acaba però un cop marxo de l'avituallament queden 28km els quals es fan eterns és un trencacames molt i molt dur amb vent de cara, sola, passa algun grup però van molt ràpid, a les pujades no puc aguantar així que segueixo sola fins el final. Arribant a la meta penso que segur que fa molta estona que m'esperen per dinar tots tres però just a la recta d'arribada m'atrapa l'Alba amb un grupet. "Mare meva està fortíssima" 25km + que jo i arriba igual que jo. Això m'agrada s'està recuperant.

DIUMENGE: 1h suau de bici i 1h 50' de carrera molt cansada però amb bones sensacions.

TERRA DE REMENCES 2011

(Moltes felicitats Montse ets tota una campiona, un altre any t'acompanyo a la llarga)

A les 5:00 sona el despertador una bona dutxa, un got de suc i direcció a Navàs. A les 6:00 sortida de Navàs amb la Montse, Andreu, Pepillo i ràpid cap a la Vall d'en Bas per trobar-nos amb el Brother Juncarol...però el que no sabiem era que ja anàvem tard i un cop acabats els tunels de Barcons cua de cotxes fins dins el poble i allà començava l'estrès això ha estat pitjor que les arribades d'un matí previ a un triatló... I jo pensava que aquí no tindria estrès pq venia a fer una pedelada per acomular km's de cara a Zarautz.

I de la pedelada de 95km que us he d'explicar??? Doncs us faig 10 punts amb cinc cèntims.

1. Ràpid a buscar els dorsals i tornada el cotxe per canviar-nos ràpid i anar a la sortida.

2. Trucada amb la Montse que l'havia perdut a l'arribada del poble i quedem el wc per anar cap a la sortida amb el seu "brother". Arribant a la sortida només 1' abans del tret de sortida.

3. Començem a pedelar direcció Olot amb molt d'estrès amb tanta gent però ràpid han passat 30km sense adonar-nos de res.

4. Paissatges, més paissatges verds, molt verds, amb unes vistes increibles...

5. Primer port "Capdescosta" passa volant... Anar mirant les bicis que passen, les que passem, parlant amb diversos ciclistes coneguts/des alguns del poble, d'altres coneguts dels triatlons, dels duatlons, d'altres de pobles del costat de casa que anem trobant pel camí...

6. El segon port "Coll de Canes" encara passa més ràpid, entre les converses que tenim amb el Joan Juncarol, la Montse Juncarol, el Xavi Vallrivera que també s'ha ajuntat amb nosaltres a mig del segon port concretement a l'avituallament 2. Entre els farts de riure que ens em fet parlant de diverses coses i el pobre noi que portava el culote del reves... "La Montse segur que no volia despertar la dona el matí!!!" "El Joan que no dubte i li diu que el porta el reves... el nano no s'ho creu i li diu porto alguna cosa blava??? El Joan si si i tothom riu i ell es caga amb tots els del seu equip pq no li han dit res de res"...

7. Baixada del port de "Coll de Canes" a unes velocitats espectaculars i jo ven cagada jajaja!!! Un cop a baix els i dic que això és genial i l'ha Montse em deixa anar: "Doncs ja acabes..." I jo no m'hoc crec.. Ja??? No pot ser només 10km? Impossible... Però si quant sortim a entrenar tirades llargues són eternes i avui no he tingut cap moment que fos llarg...

8. Arribada sota l'arc que separa la curta de la llarga i deixo els dos germans els quals seguirant la llarga començant per coronar Bracons i jo direcció cap a la curta.

9. Però abans del punt 8... Foto per recordar aquest dia amb una gran companyia!!!!

10. No ser quina seria la millor paraula per definir aquesta cicloturista pq ho té tot: Està molt i molt ven organitzada, els paissatges són increibles, la companyia també encara que surtis sol de casa allà no estaràs mai sol en cap moment...

...JO LA RECOMANO A TOTHOM...

(HE FET LA CURTA PER ACOMULAR KM'S PENSANT QUE D'AQUÍ UN MES TINC ZARAUTZ I DEMÀ S'HA DE SEGUIR ENTRENANT D'ALTRES DISCIPLINES PERÒ EL COLL DE BRACONS, EL DE CONDREU I EL DE CAN BAC SÓN EL MEU OBJECTIU PER UN ALTRE ANY AIXÍ QUE TORNARÉ)

B DE BANYOLES 1/5/2011

Iniciant temporada de triatlons.... I com no podia ser millor amb un B??? Si si un B concretament el B de Banyoles... El meu primer B... Mare meva...!!! I la més "Peque" de les noies i segona més petita de tots.

Han estat 5:00:14 espectaculars, tot i patir en alguns moments com no... ha estat una experiència inoblidable que segur que no oblidaré mai!!!

Tot va començar dissabte 30 d’Abril a l’Eix on ens vam trobar amb el Damià i el Sergi per iniciar el trajecte cap a Banyoles on ens allotjaríem a la “Sprint Casa Fonda” però a mig camí realitzem una parada a Olot per berenar una mica i quan reiniciem el trajecte una gran alegria... (Zaragoza 1-0 Madrid) arribant a Banyoles 2-0 l’alegria cada vegada es més gran... En aquells instant una trucada del Salva ens informa que passen per les Preses i quedem que ens trobem a la pensió.

Un cop tots instal•lats a les pertinents habitacions ens dirigim cap el pavelló per anar a escoltar el Brefing i un cop acabat retornem ràpidament a la pensió per començar el sopar a les 9 del vespre amb tots els altres triatletes allotjats allà (Espaguetis a la bolonyesa i peix el forn amb patates). Sopar boníssim entre rialles i batalletes ...!!! Menys el Lluís que ha anat a veure el Barça amb un Bar i ha sopar un bikini... No sap el que s'ha perdut...!!! Abans d’anar a dormir una passejadeta per retrobar-nos amb el Lluís i poder pair una mica el sopar.

Diumenge a les 6:00 del matí sona el despertador, una dutxa i retrobada el menjador amb tots els altres companys de l’equip per fer un bon esmorzar. Un cop tots apunt... agafem les pertinents coses i ens dirigim cap a boxes.

Un cop a boxes mentre estem col•locant les coses a lloc amb la Barbara li explico que aquest any només hi ha una sortida i sortirem amb els 460 i pico homes els quals ens poden deixar fetes miques amb les 30 noies. Ella va de seguida a confirmar-ho amb la jutgessa i li explica que per temes amb el tall de la carretera només poden fer una sortida i que ens han fet una “camara de llamades” per nosaltres soles... Però el que no li explica es que està col•locat uns 4 carrils més enllà de la línia recte que va cap a la boia groga... això indigna una mica pq tots hauríem de fer el mateix no??? Però jo penso: És igual això no és un sprint, ni un olímpic... Aquesta distància és molt més llarga vindrà d’uns minuts més??? I entre aquestes discussions entre les fèmines...Tots a l’aigua i tret de sortida mare meva...SI si... Ja estic allà començant els 2200 metres uns 2200 molt nets i desfruitant el màxim d’ells arribant amb 40:22 molt contenta.

(Sisena fèmina a sortir de l'aigua)

Transició completament diferent de les que estic acostumada tot i ser ràpida és molt més lenta que no pas amb els Sprint i Olímpics.

Un cop col•locada sobre la bici menjo una mica pedalant.. aprofitant la recta... Van passant els km i no para de passar gent mare meva quina desmotivació... però no passa res torno a concentrar-me i pensar amb la frase d’una gran amiga (El cocu ho és tot Susagna amb aquesta distància. Aquí no has de mirar les altres o els altres. Ets tu i la teva natació, tu i la teva bici i tu i les teves bambes) frase que no he parat de repetir-me des de l’inici de la prova i seguiré repetint-me fins el final. El primer en atrapar-me de l’equip és el Junca amb el qual parlo una mica mentre pedalem amb la separació suficient. A la segona pujada de la segona volta el segon del club el Salva amb molta força i ens animem mutuament. Un cop acabades les dues voltes amb un vent terrorífic última recta i entrada a boxes... I ara.... 20km..??? 3 voltes al llac... No pot ser ...!!! (Sort que la gent m'ha informat que no hi ha els 20km).

Intento posar-me les mitgetes però no puc i em rendeixo ràpid així que començo a córrer sense elles. De seguida tinc el Ponce el meu costat comencem a córrer junts però ell s’allunya i ràpid el torno atrapar i aprofitem per anar junts però jo no puc aguantar més m’estic pixant he de parar i de seguida que trobo un forat paro i el deixo marxar...Abans d’acabar l’ última volta el torno a veure molt a prop, ell afluixa el ritme i acabem la primera volta junts. Ell para ha vingut a fer un entreno i jo agafo la primera goma.. la qual m’empenta a començar la segona volta...Intento prendrem el gel però és molt espès i no puc cada vegada que ho intento em puja tot així que vaig passant amb les xuclades de taronja i l’aigua.

Tot i amb unes sensacions cada vegada pitjors agafo la segona goma i entro a la tercera volta la més eterna tinc un mal de panxa horrorós i no puc menjar. El primer avituallament torno a la taronja i l’aigua però el segona agafo una barreta de xocolata de la casa Nesquik... Ho la trec o m’ajuda en els últims 3km... Crec que m’ajuda però cada vegada estic pitjor de cames els últims km's es fan eterns fins que encarrilo la recta d’arribada amb un somriure d’orella a orella i amb uns ànims per part de la gent com si fos la primera... L'ambient amb aquestes proves és genial...!!!

(14ena de les fèmines)

(1r B a la Butxaca)

(Foto final de l'equip!!! I el Junca i el Ponce on eren???)

AUGMENTANT LA CARREGA...!!!!

Si, si... Zarautz està a 8 cantonades i les carregues de natació, bici i de carrera van augmentant per moments.

Després d’una setmana dura en els entrenaments arriben els quatre dies de festa de Setmana Santa i la carrega encara és més gran però el descans de la feina fa que puguem tenir un bon descans després dels entrenaments i una millor recuperació.

Divendres: Dia de descans obligat després de quatre dies intensos per poder afrontar la carrega del cap de setmana.

Dissabte tirada de 1h 30’ de carrera amb un recorregut sense gaire desnivell, progressiu i còmode.

Diumenge: A les 8 del matí quedem al gimnàs amb el Damia i el Sergi per fer uns 1000m de natació amb neoprè per acostumar-nos a les sensacions que tindrem la setmana entrant al B de Banyoles (després d’un any sense posar-nos el neoprè), seguidament una transició ràpida i cap a pedalar on també s'afegeix el Salva.

LA RUTA: Decidim pujar amunt direcció Puig-reig, Casserres, l’Espunyola, Avià, Polígon amunt, Queralt, baixada per la Cabana, Berga, Cal Rosal, Gironella, Puig-reig, Navàs, Balsareny, Sallent volta a la rotonda i amunt altre vegada fins a Navàs. Si 100km a la Butxaca eh?? Com ens diria el Ramon.

Dilluns de Pasqua: Entrem a la setmana del B de Banyoles però aquest no és el nostre objectiu així que aquesta setmana més carrega però després d’un cap de setmana carregat cal que anem alerta amb la carrega així que 3000m de natació els quals ens ajudaran acabar de recuperar per afrontar els següents dies però a la vegada seguim acumulant metres.

...Seguim..!!!!

DUATLÓ VIC 10/4/2011

(Faltava el Sergi C i el Salva P que estaven estirant amagats en algun lloc)

Un matí radiant, amb un èxit de participants del club tant per part de l’equip masculí com el femení. (Llàstima que ens ha faltat la Rosa físicament per problemes de salut però que igualment ha corregut tota la cursa amb mi, molts ànims guapa!!!). Bueno i l’Andreu que pobre a l’últim moment no ha pogut competir per una tendinitis el genoll però que ens ha vingut animar amb tota la família, moltes gràcies a tots 3.

Trobada a l’eix a les 7:45, un cop tots allà amb les bicis col•locades i repartits amb els cotxes arrencada direcció a Vic amb una parada de “pixapins"... Un fa una parada el Llaó a posar gasoil i parem tots col•lapsant la gasolinera jajaja. De seguida tornem arrencar i aquest cop si res de parades fins el pàrquing del Duatló.

Un cop tots el pàrquing anem a fer un cafè amb un bar i aprofitem per anar a visitar el senyor Roca i tornada cap els cotxes per preparar les respectives coses amb tranquil•litat i fent una mica d’ambient amb els de l’equip. Un cop tot apunt passejada amb la bici tots junts per veure cap on va el recorregut del tram de ciclisme i de seguida cap a col•locar les coses a boxes.

A les 10:40 després d’un breu brífing tret de sortida amb un primer tram d’uns 6,5 km de carrera, 34km de ciclisme amb dos portets i un últim tram de 3,5 km de carrera.

Pel que fa el primer tram unes sensacions molt i molt bones i un ritme molt constant (27:16), un tram de ciclisme amb un començament una mica desastre desastre ja que gairebé caic a la primera rotonda i no para de passar gent, però un cop comença a pujar tot canvia i començo a recuperar posicions i trobar-me molt millor... Al final del segon portet ja tinc la Sílvia el meu darrera mare meva com “tira la tia” i encara té forces per deixar anar “apreta el cul Su” això em motiva però estic fossa sort que s’acaba i ara toca baixar arribem juntes a boxes (1h:11:40) molt, molt contenta faig la transició ràpida i començo a córrer com puc però vull apretar i res de res els quàdriceps estan apunt de pujar fins dalt les aixelles així que decideixo afluixar sense poder allargar la sencada i mantenir un ritme sinó hauré de parar a estirar... A mida que passen els km millor acabant un segon tram de carrera de (16:24) no molt bo però bé amb un temps total de 1h:55:20 amb una dotzena posició molt contenta i esperant la Sílvia que arriba just darrera meu amb pocs segons de diferència.

Un cop ens trobem amb tot l’equip expliquem les sensacions de cadascú durant una estona fent temps mentre no obren els boxes. Un cop obren els boxes recollim tot el material i anem ràpid cap els respectius cotxes per anar a fer una dutxa a les piscines municipals del C.N Vic i ràpid cap a Gaia tots junts a fer un bon dinar per acabar de passar el dia amb els de l’equip.

DUATLÓ ST. JOAN DE LES ABADESSES CAMPIONAT DE

CATALUNYA PER GRUPS D'EDAT

Buff, buff, buff... Quantes coses avui no???

Primer de tot, els nervis previs al duatló, seguint pel patiment durant la prova que ha estat molt i molt gran i tercer la gran notícia al arribar a casa: “EL MADRID” ha perdut!!!!!

A les 14:00 arribem a St. Joan amb tot l’equip, fem una passejada fins un bar per fer un Café, anar a veure el senyor Roca i tornem el cotxe per preparar les coses tranquil•lament i fer la foto d’equip.

A les 15:30 tret de sortida dels homes i 2’ més tard sortida de les dones amb una sortida tranquila i posant tothom el seu lloc a mida que passen els km’s i sobretot amb el desnivell que té el primer tram a peu. Intento regular la pujada per poder apretar baixant, però res de res la baixada ha estat pitjor que la pujada no he pogut recuperar forces tot el contrari he arribat a boxes buida i ven ofegada.

Un cop a boxes: avui una transició lenta i totes a pedalar. Una bici planera amb molt de vent a la tornada el qual ha fet el tram una mica més exigent i sobretot amb les rodes de perfil. Sort he tingut de poder aguantar amb la Barbara quan m’ha atrapat fins agafar el grupet de davant el qual s’havia escapat abans d’arribar el con de tornada perquè sinó encara estaria pedalant amb aquell vent.

Segon tram a peu per acabar de deixar-ho tot i buidar-nos del tot amb el mateix recorregut que el primer tram però més curt amb un 1km i poc, pujant recupero posicions i baixant puc mantenir la posició fins l’arc d’arribada.

Finalitzo 14ena de les fèmines i 2ª de Catalunya del grup d’edat de 20-24 anys.

Ara només falta....Per que pugui ser un dia rodo esperar que el BARÇA guanyi!!! 0-1 (PIQUÉ)

MOLTES GRÀCIES CRIS PER LA COMPANYIA, L'ASSISTÈNCIA I LES FOTOS!!!

DUATLÓ REUS 2011

Per primer i últim any que participo en el Duatló de Reus el qual havia de ser un entrenament més de cara a Zarautz, el qual no puc acabar per la mala organització de la prova en el tram de ciclisme.

Un cop a Reus, temps just per descarregar les bicis, deixar-les a boxes, escalfar una mica i col·locar-nos sota l'arc de sortida. Un cop donen el tret de sortida comencem a córrer de menys a més tal i com m'ha proposat l'entrenador els 5 km's es fan molt llargs però després de parlar amb la gent descobreixo que eren 5km 600m i sembla que no però la cosa canvia.

Entro a boxes amb una noia del igualada desena i onzena 24:13 contenta, un cop agafo la bici ella s'escapa en la transició i jo agafo el segon grupet vaig recuperant posicions arribo a recuperar 2 posicions però això no dura molt, segona rotonda que trobem i ja no hi a cap tipus d'indicació....? Quin trencant agafem? On estan les senyals? Donem dues voltes a la rotonda i cada vegada s'afegeix més gent el grup fins a formar un gran grup, decidim anar direcció a Reus i ens tornem a posar a l'autovia. Els cotxes no paren de tocar el clàxon i ens passen a 110-120 això podria haver acabat molt malament però em estat de sort i tot ha acabat bé pel que podia haver passat.

Un cop entrem a Reus ens dirigim cap a boxes tot el grup, un cop allà els de la federació no saben que dir-nos, cada vegada arriba més gent que s'han perdut arribem a ser més de 50, la gent està molt alterada, emprenyats, dolguts... Suposo que enteneu el pq no? Ens desplacem fins allà per passar un bon matí i gaudir de l'esport que fem, realitzant una competició on demostrem el millor de nosaltres gràcies els entrenaments realitzats en el dia a dia de la setmana, on ens fan complir una normativa, pagar per l'organització, etc i l'organització rep aquests diners però compleix la normativa que ells haurien de complir?? (Vetllar per la seguretat dels participants, senyalitzar el circuit de la millor forma possible, intentar que tots nosaltres disfrutem el màxim d'aquell dia, etc) Però compleixen?? Tots ens podem equivocar.. .però per això és fan les valoracions després de l'organització d'un esdeveniment com aquest no? I si l'any passat ja es van perdre participants...!!!! Com pot ser que aquest any pugui tornar a passar???

Primer estava alterada, després m'he calmat i he gaudit de l'ambient ja que només era un entrenament més i no calia mirar enderrere però a mida que passen les hores m'adono que m'ha sabut més greu del que reia en un principi.

La Federació ens ha dit que si fóssim més d'un 20% de participants perduts la prova no serià puntuable dins els circuit català ja que no podien permetre que alguns clubs perdessin els punts de la prova per culpa de l'organització. A mi això no m'importava ja que era sola del meu club però podia entendre els altres participants.

En fi, el que em sabia més greu eren els bons resultats del meus companys de grup "QUARTS" per equips!!! Han fet un dels millors resultats per equips i ara no puntuarà? Però també entenc els altres equips.

QUINA ÉS DONCS LA MILLOR SOLUCIÓ PQ TOTHOM SIGUI BENEFICIAT DE LA MILLOR FORMA POSSIBLE??

DUATLÓ CARRETERA CASTELLFOLLIT DE LA ROCA

(Iniciant temporada amb equipació nova)

Fa cosa d'un mes que he començat la nova temporada tal i com vaig informar amb l'última publicació però fins avui no havia realitzat cap competició, tot entrenements, on he participat en el duatló de castellfollit de la roca tot i estar un entrenement amb xispa on l'entrenador m'ha proposat una proposta on marcava unes pulsacions sobretot en el primer tram de carrera el qual jo pensava que podria ser lent però que he seguit tal i com ell creia i un cop finalitzada la prova he estat molt i molt orgullosa de complir.

A les 6:00 desperta direcció a la dutxa per acabar despertar i un bon esmorzar. A les 7:15 gimnàs de Navàs per esperar tots els membres de l'equip, a les 7:30 ens dirigim cap a Castellfollit de la Roca sense nervis i això no m'agrada gens tot i saber que serà un entrenement més. Un cop arribem els nervis apareixen de cop i volta i això em tranquilitza, preperació de tot el material seguint pas a pas les indicacions proposades i cap escalfar una mica. Les sensacions no són molt bones: pesada de cames però això no m'amoïna gens, és un entrenement.

A les 10 nois i noies col·locats sota l'arc de sortida, els jutges no donaran el tret de sortida fins que els de davant reculin i estiguin sota l'arc. Normalment m'agrada col·locar-me endavant però aquest cop faig cas i em col·loco més enderrere i els metres ja col·locaran tothom el seu lloc.

Un cop donen el tret de sortida començo a córrer sense apretar tot el que podria això si seguint els consells i mirant tots els que porto davant, qui m'adelanta però sense preocupar-me gens simplement concentrada amb tot el que he de fer.

Arribant a boxes agafo la bici i faig tot el que puc amb aquest tram tot i fer un vent horrorós.

Un cop deixo la bici i començo a córrer, les cames no responen però segueixo i sobretot molt suau els primers 800m, després apretot tant com puc fins arribar a meta on entreo més satisfeta que mai. Tot i ser un entrenement un cop acabada la prova i desaparèixer els consells m'entren les ganes de veure les classificacions i saber que he fet, tot i ser un entrenement també era una competició no?

Tornant amb cotxe mirem les classificacions per internet i quedo parada ja que esperava uns resultats molt diferents. (Desena de 39 fèmines finalitzades i 2ª del meu grup d'edat?? Resultats magnífics per el moment on estem). Ara més satisfeta encara!!!

DONADA D'ALTA

Després de deu dies de descans l'entrenador m'ha donat l'alta això ha estat com anar el metge.

Així doncs ha començar escalfar motors i sobretot buscar petits objectius per anar-nos motivant fins arribar al gran OBJECTIU al juny.

Avui per començar he pogut sortir a rodar dues hores amb carretera sense pujar molt de pulsacions. Una mitja hora d'escalfament seguit d'una hora una mica més intensa però res de l'altre món simplement augmentar una mica el ritme i per finalitzar uns altres 30' suaus.

Tot i sortir tard (12:30) les temperatures no eren molt altes i la primera mitja hora portava els dits de les mans congelats. Suposo que les ganes de sortir a fer alguna cosa superaven la mandra pel fred que molts esportistes han tingut avui ja que durant dues hores només he vist dos ciclistes per una zona on normalment en aquesta franja horaria sempre trobes moviment.

Salut!!!!!

10 DIES DE DESCNAS

Com molt bé ens diu l'Alba hi ha moltes formes i estratègies de descans. On tothom les aconsella diferents i on podem escollir nosaltres la que més ens agradi.

De les tres o quatre que ha aconsellat l'Alba del descans anual a mi m'han "obligat" jajaja a fer 10 dies de descans en el qual puc realitzar 3 entrenaments de com a molt 1h 30' si es tracat de ciclisme, d'un màxim màxim!! de 45' si es tracta de córrer i han d'estar repartits en aquests 10 dies amb dos dies entre mig sense fer res.

Aquests deu dies de descans van començar diemcres 12 de gener fins divendres 21 on acabaran i el cap de setmana podre tornar a començar a entrenar amb il·lusió pels nous reptes del 2011!!!!

Així doncs ens veiem a la tornada!!!

CAP DE SETMANA DE CAP D'ANY

Diumenge 2 (Duatló de Cabrils)

L'alarma de l'iphone falla el primer cap de setmana de l'any. L'alarma d'un sol ús ha fallat aquest diumenge i ja ho va fer l'1 de gener, el que va provocar que molts ciutadans es quedessin al llit dormint. http://www.regio7.cat/tecnologia/2011/01/03/lalarma-liphone-4-falla-cap-setmana-lany/121308.html

Doncs SI SI!! jo vaig ser una d'aquests 1,7 milions de persones de tot el món que gairebé es queda al llit sense poder anar a Cabrils per culpa de l'alarma de l'iphone.

Gràcies el Lluís que va aixecar-se per anar el wc i amb el soroll que va fer vaig despertar-me a les 7:20 i havia d'estar entre les 7:15 i 7:30 a Navàs. Vaig dutxar-me i canviar-me mentre ell em preperava l'esmorzar i vaig sortir com un coet cap a Navàs, esmorzant pel cami, on m'esperaven tots els de l'equip per marxar cap a Cabrils. Vam carregar la bici de la Rosa dins el cotxe i ràpid cap a Cabrils. Durant el tregecte tocava relexar-me una mica després del despertar tant estressant.

Un cop allà agafem les coses i cap a boxes a deixar el material, visitar el senyor roca i cap escalfar una mica.

A les 9:56 sota l'arc de sortida tots col·locats, cares de cansats ja sigui per la cursa dels nassos, per la resaca de cap d'any, etc. Jo sense ganes de competir però "pam" tret de sortida correm carrer avall la gent va molt ràpid i jo corro tant com puc però no tinc gens de forçes. Cap el final del primer tram hi ha molt fang i patinada amb reblegada de tormell i sempre el mateix. M'aturo i m'assec a terra comença a passar gent i preguntar si estic bé, jo els afirmo que si i que corrin tant com puguin al cap de poc passa la Montse i li dic que no pari que de seguida m'aixeco. Durant aquells instants em passa de tot pel cap: 1. El fet d'adormir-me era una senyal?. 2. Quan arribi a boxes plego això no pot ser bo, competir divendres i diumenge. 3. No no puc parar he d'acabar per l'equip s'ha de puntuar.

M'aixeco i arribo a boxes com puc amb el tormell adolorit, agafo la bici i començo a pedelar sense ganes però vaig atrepant a gent. Topo amb la Montse parlem una mica però de seguida m'allunyo em trobo valenta sense patir gens així que vaig tirant i no paro d'adelentar a gent. Un cop a boxes canvi de calçat i cap a córrer si les cames ho permeten.

Finalment bons resultats de l'equip tant masculí 8 per equips tant femení 2es per equips femenins i Rosa Navarro 3a classificada.

Dissabte 1 (Volta l'escalestric)

A les 12 sortim amb el Lluís amb bici de carretera per estirar una mica les cames després dels 10.000 del divendre a la tarda. Temperatura ideal amb molt silenci a tots els pobles.

Divendres 31 (Cursa dels nassos BCN)

Costipada però amb ganes de fer una bona cursa. Sortim la Cristina el Toscas i jo al mateix ritme tots per anar a fer 43 però un cop el km 5 jo cedeixo i deixo que s'escapin, afluixo el rimte estic ven tapada em costa respirar i les orelles em fan bastant mal per això penso que si segueixo aquell ritme poder no acabaré. Durant els últims cinc km faig la meva cursa intentant no patir més del compte així que acabo arribant a la meta amb 45:26 no és la marca que tenia pensada fer però molt contenta per estar amb l'estat que estava.

Moltes gràcies pels ànims de tots aquells/es que ereu allà per fer-nos costat l'últim dia de l'any.