SUSAGNA

B DE BANYOLES 1/5/2011

Iniciant temporada de triatlons.... I com no podia ser millor amb un B??? Si si un B concretament el B de Banyoles... El meu primer B... Mare meva...!!! I la més "Peque" de les noies i segona més petita de tots.

Han estat 5:00:14 espectaculars, tot i patir en alguns moments com no... ha estat una experiència inoblidable que segur que no oblidaré mai!!!

Tot va començar dissabte 30 d’Abril a l’Eix on ens vam trobar amb el Damià i el Sergi per iniciar el trajecte cap a Banyoles on ens allotjaríem a la “Sprint Casa Fonda” però a mig camí realitzem una parada a Olot per berenar una mica i quan reiniciem el trajecte una gran alegria... (Zaragoza 1-0 Madrid) arribant a Banyoles 2-0 l’alegria cada vegada es més gran... En aquells instant una trucada del Salva ens informa que passen per les Preses i quedem que ens trobem a la pensió.

Un cop tots instal•lats a les pertinents habitacions ens dirigim cap el pavelló per anar a escoltar el Brefing i un cop acabat retornem ràpidament a la pensió per començar el sopar a les 9 del vespre amb tots els altres triatletes allotjats allà (Espaguetis a la bolonyesa i peix el forn amb patates). Sopar boníssim entre rialles i batalletes ...!!! Menys el Lluís que ha anat a veure el Barça amb un Bar i ha sopar un bikini... No sap el que s'ha perdut...!!! Abans d’anar a dormir una passejadeta per retrobar-nos amb el Lluís i poder pair una mica el sopar.

Diumenge a les 6:00 del matí sona el despertador, una dutxa i retrobada el menjador amb tots els altres companys de l’equip per fer un bon esmorzar. Un cop tots apunt... agafem les pertinents coses i ens dirigim cap a boxes.

Un cop a boxes mentre estem col•locant les coses a lloc amb la Barbara li explico que aquest any només hi ha una sortida i sortirem amb els 460 i pico homes els quals ens poden deixar fetes miques amb les 30 noies. Ella va de seguida a confirmar-ho amb la jutgessa i li explica que per temes amb el tall de la carretera només poden fer una sortida i que ens han fet una “camara de llamades” per nosaltres soles... Però el que no li explica es que està col•locat uns 4 carrils més enllà de la línia recte que va cap a la boia groga... això indigna una mica pq tots hauríem de fer el mateix no??? Però jo penso: És igual això no és un sprint, ni un olímpic... Aquesta distància és molt més llarga vindrà d’uns minuts més??? I entre aquestes discussions entre les fèmines...Tots a l’aigua i tret de sortida mare meva...SI si... Ja estic allà començant els 2200 metres uns 2200 molt nets i desfruitant el màxim d’ells arribant amb 40:22 molt contenta.

(Sisena fèmina a sortir de l'aigua)

Transició completament diferent de les que estic acostumada tot i ser ràpida és molt més lenta que no pas amb els Sprint i Olímpics.

Un cop col•locada sobre la bici menjo una mica pedalant.. aprofitant la recta... Van passant els km i no para de passar gent mare meva quina desmotivació... però no passa res torno a concentrar-me i pensar amb la frase d’una gran amiga (El cocu ho és tot Susagna amb aquesta distància. Aquí no has de mirar les altres o els altres. Ets tu i la teva natació, tu i la teva bici i tu i les teves bambes) frase que no he parat de repetir-me des de l’inici de la prova i seguiré repetint-me fins el final. El primer en atrapar-me de l’equip és el Junca amb el qual parlo una mica mentre pedalem amb la separació suficient. A la segona pujada de la segona volta el segon del club el Salva amb molta força i ens animem mutuament. Un cop acabades les dues voltes amb un vent terrorífic última recta i entrada a boxes... I ara.... 20km..??? 3 voltes al llac... No pot ser ...!!! (Sort que la gent m'ha informat que no hi ha els 20km).

Intento posar-me les mitgetes però no puc i em rendeixo ràpid així que començo a córrer sense elles. De seguida tinc el Ponce el meu costat comencem a córrer junts però ell s’allunya i ràpid el torno atrapar i aprofitem per anar junts però jo no puc aguantar més m’estic pixant he de parar i de seguida que trobo un forat paro i el deixo marxar...Abans d’acabar l’ última volta el torno a veure molt a prop, ell afluixa el ritme i acabem la primera volta junts. Ell para ha vingut a fer un entreno i jo agafo la primera goma.. la qual m’empenta a començar la segona volta...Intento prendrem el gel però és molt espès i no puc cada vegada que ho intento em puja tot així que vaig passant amb les xuclades de taronja i l’aigua.

Tot i amb unes sensacions cada vegada pitjors agafo la segona goma i entro a la tercera volta la més eterna tinc un mal de panxa horrorós i no puc menjar. El primer avituallament torno a la taronja i l’aigua però el segona agafo una barreta de xocolata de la casa Nesquik... Ho la trec o m’ajuda en els últims 3km... Crec que m’ajuda però cada vegada estic pitjor de cames els últims km's es fan eterns fins que encarrilo la recta d’arribada amb un somriure d’orella a orella i amb uns ànims per part de la gent com si fos la primera... L'ambient amb aquestes proves és genial...!!!

(14ena de les fèmines)

(1r B a la Butxaca)

(Foto final de l'equip!!! I el Junca i el Ponce on eren???)