diumenge, 19 de desembre del 2010

CURSA DE MUNTANYA DE QUERALT
En suport de la Marató de TV3 (Diumenge el matí i sense plans)
És un recorregut ben conegut per a molts i moltes, una bona forma de conèixer els Cingles de Queralt tot fent una volta circular assumible en un matí curt. Sortirem des del centre de Berga, la Plaça de Sant Pere, pujarem fins a la casa de Fumanya i seguirem el camí que ressegueix la falda de Queralt, tot passant per la Font Calenta fins al Portet, punt on tomba i comença a resseguir els cingles ara per dalt, fins arribar al Santuari de Queralt. Recorregut, de 12,5 quilòmetres i 785 metres de desnivell.

AQUÍ US DEIXO EL PERFIL


Dissabte al vespre decideixo que diumenge sortiré a córrer però aquesta vegada en comptes d’entrenar per Puig-reig pujaré a Berga a col•laborar en la cursa solidaria en suport de la Marató de TV3.

La cursa és a les 9:30, a les 8:30 sóc a Berga m'inscric i vaig al cotxe per escalfar-me i canviar-me. A les 9:20 vaig cap a la plaça Sant Pere on es donarà el tret de sortida sortida i trobo el Martí Just escalfant, parlem durant cinc minuts i ens col•loquem entre els dos arcs.

Un cop donen la sortida tots a córrer carrer major avall però de seguida trenquem a la dreta i comencem a pujar, pujar i pujar...Un cop als dipòsits la cosa sembla que planeja i seguim corrent per un corriol molt llarg i molt xulo amb una vista per l’esquerra espectacular. Al cap d’una estona patapam torna apareixia la pujada, amunt, amunt i amunt...caminant, corrent, caminant, corrent i no parem de pujar i al final els bessons em pujaran fins les orelles. No tinc forces però encara en surten de tot arreu, ser que vaig segona i això m’ajuda, en el moment que arriba la baixada vull córrer i vaig tant ràpid com puc però de seguida m’adono que vaig molt a poc a poc perquè no paren de passar nois i noies com uns “rayos”. Jo vull baixar més ràpid però no puc i acabo caminant però tot i així les torçades de turmell no i falten.

Un cop, per fi, sóc a baix la carretera apreto les dents i començo atrapar algú però de seguida s’acaba la cursa amb l'arribada a la plaça Sant Pere i em quedo amb les ganes de córrer una mica més. (Sort que no vaig córrer més pq avui tinc unes agulletes horroroses).

"CURSA MOLT I MOLT MACA"

SOPAR DELS CAMPIONS 2010

(17/12/2010) Club natació Barcelona

El divendres amb l'Alba vem dir adéu a una temporada de triatló molt bona. L'alba va recollir el premi de campiona de catalunya de triatló. I jo el premi a la millor sub23 de la lliga catalana de triatló. (Blog de l'Alba)

S'ha acabat la temporada i toca començar una de nova però per fer-ho fan falta moltes forces, així que a seguir entrenant i sobretot disfrutant d'aquestes festes. Que de ven segur que tots agafarem moltes forces després d'aquests magnífics dinars i sopars.

diumenge, 12 de desembre del 2010

DUATLÓ SOLSONA 12/12/2010

No ser n’hi per on començar pq són tantes les coses que hauria d’explicar que no acabaria mai. Així doncs us deixo amb els GRANS RESULTATS DE L’EQUIP i amb les paraules MOMENTS I SENSACIONS que per mi són les més importants en el dia d’avui i així que cadascú en pugui extreure les seves conclusions.

2ns. EN LA CLASSIF. GERAL. FEMENINA.

Rosa Navarro 2 general 1:45:17

Sílvia Pineda 4 general 1:49:57

Susagna Rodriguez 7 general 1:57:15

Montse Juncarol 9 general 2:00:14

Monica Minguez 14 general 2:05:26

5ens. EN LA CLASSIF. GERAL. MASCULINA

Isaac Martínez 21 general 1:34:21

Andreu Catllà 42 general 1:38:44

Marc Costa 49 general 1:40:28

Cata 98 general 1:52:03

Joan Soler 101 general 1:52:30

Joan Ponce 102 general 1:52:49

Xavier Toscas 119 general 1:55:22

Jordi Comas 129 general 1:56:41

Xavi Peña 135 general 1:57:09

Sebastia Justicia 145 general 2:01:19

Moltes felicitats a tots i totes!!!! Com diria el Ramon som un equip!!!! I molt gran!!!

diumenge, 14 de novembre del 2010

DUATLÓ VILADECAVALLS

Per primera vegada el club triatló l'eix de Navàs té la presència de l'equip femení en un duatló de muntanya i amb molt bons resultats.

Sortim tots de l'eix a les 8:40 direcció Viladecavalls, jo sense nervis i no m'agrada aquesta sensació, crec que els nervis hi han de ser abans d'una cursa i aquí no els tinc així que desconec aquestes sensacions.
Un cop allà, tot molt ràpid: descarregar bicis, portar-les a boxes, escalfar cinc minuts i col·locació sota l'arc de sortida. Amb la Rosa ens col·loquem bastant endavant.

Tres, dos, un i tret de sortida. Corro tant com puc però amb unes sensacions molt estranyes no estic com sempre però no ser que tinc, així que segueixo apretant, van passant els km's i no em passa cap dona i només porto la Rosa primera i l'Ester del Reus Plom segona. Així doncs vaig tercera, això m'anima i encara intento apretar una mica més. (Pujades dretes, baixada, pujades...) Última recta abans de boxes, el públic no para d'animar-me i informar-me que vaig tercera això m'anima moltíssim però jo per dins: "Tranquils que ràpid em recuperen el que els he tret".

Transició 1: 6,5km's 29:15

Disfruto tant com puc dels ànims del públic i ràpid a pedalar. Aquí comença la desmoralització: PUJADES, MÉS QUE PUJADES, CORBÉS I ENCARA MÉS PUJADES, aprofito els pocs metres de baixades per baixar sobre la bici, ja que pujant només hi ha que cues i s'ha de baixar de la bici. Arriba un punt que vull preguntar quans km's falten però sort que no ho faig, pq segur que hagués llençat la bici per algun marge avall.
Transició 2: 1:24:33 (Els 17km's més llargs de la meva vida)
Arribo a boxes molt i molt cansada però contenta de saber que ja sóc allà. Començo a córrer i primera rampa amb escales renego i amb cago amb l'Andreu, camino una mica i un cop a dalt començo altre vegada i apreto tant com puc però arriba una baixada i m'apareix el flato això fa que aflaqui el ritme i una noia aprofita per passar-me. Altre cop planeja i puc apretar una mica més, de seguida apareix l'última rampa i allà apreto i aprofito que el flato no em molesta i passo a uns quants nois i una noia. Un cop dalt apareix l'última recta i apreto tant com puc fins arribar a la línia de meta on m'esperen tots els de l'equip.
Transició 3: 21:43 Vaya pet!!!
Aprofitem per explicar una mica les batallets mentre esperem l'entrega de premis. I sobretot per confirmar que Puig-reig va ser un passeig al costat d'aquest.
2ª Fèmina: Rosa Navarro
1r SUB23: Cristofer Bosque amb el millor parcial de la bici i 8 de la General.

Classificació per equips de fèmines:
1r Club Triatló Reus Plom
2n Club Triatló l'eix de Navàs
3r Club Triatló Sant Joan de les Abadesses

Ens fa falta l'equipació!!!

dilluns, 8 de novembre del 2010

DUATLÓ PUIG-REIG 7/11/2010

Després d'una setmana sense actualitzar el blog, no per no haver fet res la setmana pasada sinó pel simple fet de la falta de temps i no poder explicar les batalletes del pont de tot sants les quals van ser moltes (Sortida amb btt, Montserratina amb els de navàs, entreno de carrera a peu pel circuit del duatló de Puig-reig) avui toca explicar un diumenge rodo com el d'ahir.


VIII duatló de Puig-reig, amb una gran presència del club triatló l'eix de navàs, tant amb fèmines com amb mascles i sobretot deixant el club ven amunt.

Pel que fa la meva part m'agradaria explicar totes les sensacions que vaig tenir amb cada segment i explicar les meves batalletes però hi ha tantes coses per explicar que si començo fotre un rotllo al blog que necessitaré dues pàgines. El que si que puc dir és que va ser molt especial tant per ser el primer duatló de muntanya i obtindre unes sensacions esportives molt bones com per l'ambient que tots els membres de l'eix de navàs van generar abans, durant i després de la cursa.
Al finalitzar la cursa i conjunament amb el sorteig de material esportiu l'entrega de premis amb una gran presència del equip femení l'eix de Navàs sobre el podi.

3r FÈMINA: Sílvia Pineda

1r Vaterana: Montse Juncarol (10 fèmina)

1r Sènior: Cristina Rotxés (4 fèmina)

1r Local: Susagna Rodriguez (7 fèmina)


PD: MOLTES FELICITATS A TOT L'EQUIP DEL CEQUIE, encara que es pensin que no es veritat han estat una organització de primera com mai havia vist enlloc.

diumenge, 24 d’octubre del 2010

10 KM URBANS DE MANRESA


Una cursa més i sobretot a prop de casa i no podia ser millor: mantenint el temps de la meva marca personal en uns 10.000.
Després de diferents entrenaments de volum però sense xispa, no esperava tornar a fer aquest resultat i sobretot disfrutant com he disfrutat.

La veritat es que la cursa ha estat molt maca i la gent animant en tots els punts feia la cursa menys passada i més ràpida.

Ara toca recuperar-se ben aviat i seguir entrenant per millorar.

TARDA DESPRÉS DELS 10.000

Primera Part

Segona Part

Com podreu comprovar a casa tinc un boig!!! 5h Després dels 10.000 de Manresa em fa sortir amb btt per acompanyar-lo a fer uns 15km més corrent.

Prou feines tenia si el volia atrapar amb pujada o millor dit no el seguia els quàdriceps no responien estava petada sort que baixant podia reposar una miqueta.


I no us penseu que el senyor a triat un terreny planell que m’ha fet fer un tros del circuit de btt del duatló de Puig-reig i per finalitzar baixar per la bandera, possible nou traçat del circuit d’aquest any.

I fins aquí ha arribat el 24/10/2010.

Suposo que ja n'hi ha prou no?

diumenge, 17 d’octubre del 2010

BBT CAL MARÇAL I MITJA MARATÓ PUIGCERDÀ
BTT
Avui no ha fet falta realitzar cap desplaçament per disfrutar d'un matí d'esport. Un diumenge amb molt bona companyia (amics/amigues de Navàs), amb fang, amb pols, pujades, baixades, caminets, pista, trialeres, amb alguna caiguda mes que altre, etc. I com no podia ser millor al poble.

Després de cinc o sis anys de no participar a la BTT de Cal Marçal avui he tornat a les "andadas" de la BTT i la veritat es que he disfrutat com mai i sobretot sense nervis de competició.
M....Mentida una mica de nervis de competició si que els he tingut dins del cos, però no per mi sinó per la presència del meu cosí en el RAID de la cursa, el qual ha finalitzat amb una segona posició molt marescuda i llàstima de no poder disfrutar del calaix de dalt de tot del podi després de lluitar per ell obrint alguns camins davant dels altres.

MITJA MARATÓ PUIGCERDÀ

Mentre nosaltres lluitàvem amb la BTT, el Lluís, el Joan C i el Xavi C lluitaven corrent pels carrers de Puigcerdà sense deixar-se vèncer pels 21 km que els desafiaven des d'un principi.

Tots tres finalistes de la prova i amb molt bons resultats.

Lluís Picas: 1:21:...
Joan Carrillo: 1:32:..
Xavi Carrillo: 1:34:..

I el Lluís pujant a podi amb novena posició de la general.

(Per la meva part millor no assistir a les seves curses, pq si assiteixo a elles o no li van be, o pitjor encara es perd pels camins anant amb segona posició de la general)

dissabte, 9 d’octubre del 2010

I CURSA DE MUNTANYA (ESPAI kILIAN) CASTELLAR DE N'HUG
Primer dia de pont i m’enganyen per anar a córrer a Castellar de N’hug 15km de muntanya. No vull n’hi imaginar com seran de durs per allà dalt, però només pensar que el Kilian Jornet està darrere amb l’organització ja us podeu imaginar com ha estat.
Comencem a córrer per pista i tot baixada deixant anar les cames i com cabres, miro el rellotge el km 2 i sota 4:15 per un moment m’espanto però que collons si quan començarà a pujar el temps es posarà al seu lloc.
Arribem al km 5 i ja comencem a pujar mica en mica, passem el primer avituallament i la pendent va augmentant, miro endavant i la gent comença a caminar jo intento seguir un ritme suau però sense deixar de córrer, però al cap d’un km (km6) decideixo caminar pq segur que avançaré més que no pas corrent aquest ritme. Així doncs mans als quàdriceps i amunt pas a pas!!!
Van passant els km fins el 10 on tot semblava que ja havia d’acabar però allà encara ens quedava el més dur una pujada de 200m amb un 25 0 30 % de desnivell més o menys tothom caminant amb una mica de boira però res de mirar cap amunt sinó tombarella endarrere jajaja!!!
Un cop arribem al cim segon avituallament una xuclada d’una taronja i cames avall, ara si com cabres de veritat circuit molt tècnic fins gairebé a Castellar de N’hug on s’ha agafat un tros petit de pista i altre cop marges avall per caminets amb pedres, un cop al mig del poble uns nens animant: Vinga 100m i sou a la plaça!!! Últim esforç i allà estic arribant a la plaça amb un esclat d’aplaudiments de molts dels finalistes.
Un matí molt divertit i molt, molt diferent dels entrenaments i competicions realitzades normalment.
Moltes felicitats a l’Alba i el Ricard primers finalistes de la cursa!!!

dimarts, 5 d’octubre del 2010

DIUMENGE 3/10/2010

Estreno de la BTT amb la colla de Navàs.

Dissabte un cop tinc la BTT decideixo trucar a la Cristina R per poder sortir amb ella i algunes de les noies que surten. Quedem per sortir a les 8:00 però al cap de 15' torna a trucar i canvi de plans decidim sortir un quart d'hora abans amb tota la colla de BTT de Navàs 16 persones 10 homes i 6 noies (molt bona gent).
Un cop allà i una mica acollonida parlem una mica i sortim un ratet, bueno un ratet que havia de ser com a molt fins les 10:30 però al final m'animo i segueixo més estona amb ells arribant a l'eix a la 13:00 després d'una pedalada de 50km i un gran esmorzar.
Els detalls de la pedalada no els explico pq després d'una matí de 5 hores amb tots ells/es ha passat de tot he rigut, he patit, m'he fotut de cap i m'ho he passat la molt bé així que tots els detalls queden entre tots nosaltres.
Moltes gràcies a tots i totes i espero poder repetir el més aviat possible.
CURSA PEYA BLAUGRANA DE SANTPEDOR
La meva primera vegada en aquests 10.000, després d'una setmana molt dolenta i un matí de dissabte no molt agradable decideixo fer-la, surti com surti però un cop allà una competició és una competició així que un cop donenen el tret de sortida començo a córrer com sempre intentant aguantar un ritme constant tota l'estona. Van passant els primers km's i sembla que vaig mig be però a partir del km 5 on passo amb 22' (molt contenta) les coses canvien i el meu cos fa una baixada en picat el mareig i el mal estar torna apareixa per dins del meu cos.
No paro de pensar si abandonar però a la vegada no vull parar vull seguir i com a mínim fer un bon entreno així que segueixo dins de les meves possibilitats fins arribar a meta.
Per primera vegada tinc les pitjors males sensacions en una competició i pateixo com mai però molt orgullosa per acabar-la.