PUJADA "RASOS DE PEGUERA"

A mi no ser pas qui em posa amb aquestes embarcades tant i tant grans.

Avui a les 8:15 quedem a Puig-reig amb l’Isaac un company del club per anar a pujar els rasos ja que mai cap dels dos hi havíem pujat. Al final em sortit de Puig-reig a les 8:45 a causa de l’horari de la feina.

Quan em començat a pujar direcció Berga, tot eren riatlles i batalletes, però a mida que ens acostàvem al trencant del delicte els nervis eren més grans. Un cop allà a mi m’ha donat la sensació que havia perdut totes les forces i que no tindria collons a pujar fins d’alt. Un cop al trencat engeguem el crono i comencem a pujar cadascú al seu ritme per trobar-nos dalt de tot a la creu.

Els primers cinc km es fan eterns i penso que com tot sigui igual no acabaré. En molts moments pensava en tirar cap avall però com que sabia que ell era davant les forces apareixien per on podien.

Un cop arribo al km 10 començo a patir de veritat ja que les cames comencen a fer-me mal i ser que queden 4 km els quals es faran eterns i molt durs, sobretot l’últim. Però vaig pujant i arribo al 11, segueixo pujant i ja tinc el 12 davant on m’apareix l’Isaac i m’informa que només en queda un però que s’enfila una mica i per això em dona aigua fresqueta que ha agafat d’una font. Un cop he begut m’apareixen les forces de tot arreu i dono tot el que puc per acabar de pujar el que queda és dur però es fa curt gràcies a la vista de la creu.

TRIATLÓ SPRINT PUIGCERDÀ 2010

Només cal llegir la crònica que el Jordi a fet al Blog del Club triatló l'Eix de Navàs amb aquelles línies ja n'hi ha suficient per explicar l'aventura que vam tenir tots els que vam acabar la prova.

http://clubtriatlonavas.blogspot.com/

Sort que si plovia no volia fer el triatló, mare meva quina bestiesa això només o poden fer les persones que els falta un dit de seny.

IMPOTÈNCIA, DECEPCIÓ aquestes són les paraules que defineixen els fets d’avui.

Cinc cèntims de la Ruta de les 3 Nacions 20/6/2010

A les 5:30 sona el despertador per dutxar-me, esmorzar, agafar totes les coses i marxar cap a Berga a buscar el Joan.C i el Paco.C per dirigir-nos a Puigcerdà per fer la Cicloturista de les tres Nacions, però abans havíem de passar per Bagà a recollir el Xavi.C. Un cop allà mentre uns carreguen jo i el Joan marxem cap amunt per anar a buscar el meu dorsal i així jo poder trobar l’Aida amb la noia que he quedat per fer la ruta.

Un cop allà agafo el dorsal, la bici, col·loco el dorsal i amb l’Aida ens col·loquem cap al final de la sortida ja que tothom ja està col·locat. Al cap de 3 minuts donen el tret de sortida i comencem a pedalar, ja estic cansada només començar de l’estrés que he patit per arribar fins on estic.

Pujant a Puigcerdà em vist des del cotxe el vent que feia però no ha estat fins que he començat que m’he adonat realment del que era aquell vent. Quan preguntava a la gent si era molt dura la cicloturista de les tres nacions tothom em deixava anar el mateix recital: “Tranquila fins Andorra volaràs no et donaràs compte que seràs allà” doncs ara mateix us he de dir que fins Andorra ha estat horrible el vent ha estat horrible, n’hi ha la tramuntana de l’Empordar és així!!!

Ara un cop Andorra la Vella fins dalt Envalira ha passat volant no em podia creure que ja havia arribat dalt no s’ha fet gens dur però ja no ser si ha estat per la duresa i el desgast que he tingut fins Andorra o simplement pq m’ho esperava molt pitjor. El que també ha estat molt dur han estat els abandonaments dels corredors des d’Andorra fins d’alt Envalira per culpa de la nevada que estava caient contra més pujaves més en baixaven, jo i l’Aida decidim anar pujant fins que ens diguin prou ja que no tenim fred, anem bé després del que em passat fins Andorra, alguns dels corredors intenten vacil·lar-nos preguntant-nos si portem els esquis a l’esquena, amb la mirada que els deixo anar no cal obrir la boca.

Anem pujant cada vegada més i més, en l’últim avituallament abans d’Envalira ens diuen que està malament i que aconsellen que no es segueixi, ja que hi ha gent amb hipotèrmia, gairebé tothom s’ha quedat a la frontera després del port. Nosaltres després de parlar-ho decidim pujar al menys l’últim tram "Port dEnvalira 2408", quan ja estem arribant passa una furgoneta de l’organització i ens informa que la cursa s’ha suspès i que un cop d’alt ens vindran a buscar furgonetes i autocars per portar-nos fins a Puigcerdà. I aquí en aquest punt és on m’arriba la IMPOTÈNCIA, la DECEPCIÓ, ETC...!!! Quan ja hem fet el més dur no ens deixen continuar, sabeu el greu que sap això?, ja tenim la cursa a la butxaca, ja en portem 105 km només en queden 35 i tots són de baixada, tots aquests són els pensaments que ens passen pel cap.

Un cop la furgoneta ens baixa fins a la Frontera i veiem el temps que està fent allà, tota la gent que està esperant els autocars, les bicis que han deixat allà, els que ja han marxat amb cotxe, ens adonem que es impossible continuar i que això no és un abandonament per cansament és un abandonament obligat sinó et vols jugar la vida.

FOTO RECORD (Amb les estalactites penjades al cartell)

TRIATLÓ MANRESA 2010

Ahir dissabte es disputava a Manresa el 12e Triatló Sprint amb el qual va acollir 500 participants.

I el nostre club "Triatló l'Eix de Navàs" i participava amb 7 dels nostres nois i amb jo com a femina del club.

El temps no pintava molt i molt bé però s'ha de dir que es va comportar i vam poder disfrutar d'una gran tarda. A les 16:00 inicivanen la porva començant per la natació tots els nois federats, al cap de 5 minuts donaven el tret de sortida de les noies i tots els no federats. Al començar a nedar els braços amb pesaven molt però jo continuava i intentava allarga cada vegada més fins que vaig arribar a la sortida amb 11'08' i com la 10ª femina.

Després de mirar el rellotge i veure que el temps que havia fet era molt bo les forçes em van sortir de tot arreu i van fer que sortis tant ràpid com vaig poder de boxes, apretant les dents fins que em va atrapa una noia del Sant Joan de les Abadesses la qual ser que no puc deixar escapar, un grupet de noies s'enganxen a nosaltres però de seguida les deixem darrere i atrapem a un altre noia la qual s'enganxa i entre les tres ens anem donant tots els relleus. De tornada un cop arribem a la primera rotonda de santpedor no puc aguantar el rimte, xo intento aguantar i cada vegada s'escapen més així que deicideixo deixar-les escapar perquè vaig massa forçada i esperar algunes de les que s'han quedat darrere anteriorment, pensava que eren més però m'atrapa una noia sola i m'enganxo, no la deixo escapar, així que em col·loco a darrere i em recupero fins gairebé a boxes on la deixo els útims metres per poder fer una transició més ràpida que ella ja que ser que correr millor que jo.

Així doncs la segona transició la faig molt ràpida i surto a correr on només començar trobo que no tinc forçes però corro intentant no pensar amb el cansament, els km's van passant i cada vegada em trobo millor fins arribar a meta on em trobo més bé que quan he començat.

Un cop sóc a l'arribada no ser resultats només ser el temps orientatiu de l'aigua i el final 1:11:29 haurem d'esperar les classificacions, les quals afirmen que he fet 3ª sub23 i 3ª Universitària.

DISFRUTANT DE L'ESPORT

Avui primer dia dels caps de setmana lliure, després de quatre anys treballant de dilluns a diumenge, és el primer dia sense fer-ho.

Com que és el primer i tinc ganes de disfrutar unes hores de la bici sense haver de patir per si arribo o no a treballar decideixo amb l'Aida fer tirada llarga, així que li consulto al Lluís una ruta que surtin uns 100km però com sempre m'enganya una miqueta.

A les 9:00 sortim de la plaça nova de Puig-reig direcció Navàs -Prats de Lluçanès - Avinyó - Artés -Caldes - Navarcles - Sant Fruitos de Bages - Santpedor - Súria - Les Vilaredes - Navàs - Puig-reig.

Durant el tragecte no em parat de garla i explicar batalletes. (Així som les dones que no callem n'hi sota l'aigua).

Al arribar a Santpedor necessitavem aigua fresca per omplir els bidons que ja estaven buits i ven calents, així que ens parem en un bar a comprar una aigua gran i dos acuarius per prendre en el moment. A més a més li demano glassons al noi del bar pq així duri una mica més l'aigua fresca però tot i així amb la calor tant horrible que ha fet avui arribem a Puig-reig amb l'aigua bullint i impossible de beure.

En total 120 km amb molt bona companyia i ven enredada per anar a fer les 3 nacions el dia 20 de juny però bueno no ser si dir enredada pq em sembla que m'apunto i amb moltes ganes, algú s'apunta? Nosaltres dues estarem allà lluitant per pujar les dures pujades.

Només mirant l'altimetira d'aquesta imatge ja m'estic cansant però bueno en el moment de les proves sempre diuen que surten forçes de tot arreu no? Doncs endavant!