DISSABTE: A les 5 del matí sona el despertador i 5:30 marxem direcció cap a Balaguer per assegurar el temps. Si si.. segur que us passa pel cap que estem sonats, un dissabte despertar-nos aquestes hores però quan algú vol una cosa s'ha de sacrificar per alguna banda no? Però nosaltres a les 5 també pensavem "Qui ens ha dit d'anar aquesta cicloturista, passar calor, patir..."
Durant el tragecte ens anem despertant i l'humor va canviant. Un cop allà ens adonem que em sortit d'hora per una vegada. Amb 1h 10' estem allà i això ens deixa anar amb tranquilitat a buscar els dorsals, esmorzar i fer una visita amb l'Alba i el Calmet que s'acaben de despertar a la furgo. Allà passem una estona mentre ells esmorzen i després decidim anar a preperar les coses i cap a la sortida.
A les 8:00 tret de sortida començem a pedelar amb l'Alba pq el Ricard i el Lluís han marxat com uns "rayos" per fer la llarga. L'alba també fa la llarga però decideix fer un tros amb mi i parlar una estona que fa dies que no ens veiem i com que està tant forta penso jo té temps de sobres per fer la llarga.
Un cop ens separem amb l'Alba jo vaig fent la meva cursa, parlant amb la gent que vaig trobant i disfrutant de cada un dels ports i sobretot el d'Ares el més llarg, podria explicar cada una de les pedalades fetes amb aquell port. Quan estic afrontant l'últim port cada vegada trobo que estic més cansada però penso que això ja s'acaba però un cop marxo de l'avituallament queden 28km els quals es fan eterns és un trencacames molt i molt dur amb vent de cara, sola, passa algun grup però van molt ràpid, a les pujades no puc aguantar així que segueixo sola fins el final. Arribant a la meta penso que segur que fa molta estona que m'esperen per dinar tots tres però just a la recta d'arribada m'atrapa l'Alba amb un grupet. "Mare meva està fortíssima" 25km + que jo i arriba igual que jo. Això m'agrada s'està recuperant.
DIUMENGE: 1h suau de bici i 1h 50' de carrera molt cansada però amb bones sensacions.
Transició completament diferent de les que estic acostumada tot i ser ràpida és molt més lenta que no pas amb els Sprint i Olímpics.
Intento posar-me les mitgetes però no puc i em rendeixo ràpid així que començo a córrer sense elles. De seguida tinc el Ponce el meu costat comencem a córrer junts però ell s’allunya i ràpid el torno atrapar i aprofitem per anar junts però jo no puc aguantar més m’estic pixant he de parar i de seguida que trobo un forat paro i el deixo marxar...Abans d’acabar l’ última volta el torno a veure molt a prop, ell afluixa el ritme i acabem la primera volta junts. Ell para ha vingut a fer un entreno i jo agafo la primera goma.. la qual m’empenta a començar la segona volta...Intento prendrem el gel però és molt espès i no puc cada vegada que ho intento em puja tot així que vaig passant amb les xuclades de taronja i l’aigua.
Tot i amb unes sensacions cada vegada pitjors agafo la segona goma i entro a la tercera volta la més eterna tinc un mal de panxa horrorós i no puc menjar. El primer avituallament torno a la taronja i l’aigua però el segona agafo una barreta de xocolata de la casa Nesquik... Ho la trec o m’ajuda en els últims 3km... Crec que m’ajuda però cada vegada estic pitjor de cames els últims km's es fan eterns fins que encarrilo la recta d’arribada amb un somriure d’orella a orella i amb uns ànims per part de la gent com si fos la primera... L'ambient amb aquestes proves és genial...!!!
(1r B a la Butxaca)