10 KM URBANS DE MANRESA

Una cursa més i sobretot a prop de casa i no podia ser millor: mantenint el temps de la meva marca personal en uns 10.000.

Després de diferents entrenaments de volum però sense xispa, no esperava tornar a fer aquest resultat i sobretot disfrutant com he disfrutat.

La veritat es que la cursa ha estat molt maca i la gent animant en tots els punts feia la cursa menys passada i més ràpida.

Ara toca recuperar-se ben aviat i seguir entrenant per millorar.

TARDA DESPRÉS DELS 10.000

Primera Part

Segona Part

Com podreu comprovar a casa tinc un boig!!! 5h Després dels 10.000 de Manresa em fa sortir amb btt per acompanyar-lo a fer uns 15km més corrent.

Prou feines tenia si el volia atrapar amb pujada o millor dit no el seguia els quàdriceps no responien estava petada sort que baixant podia reposar una miqueta.

I no us penseu que el senyor a triat un terreny planell que m’ha fet fer un tros del circuit de btt del duatló de Puig-reig i per finalitzar baixar per la bandera, possible nou traçat del circuit d’aquest any.

I fins aquí ha arribat el 24/10/2010.

Suposo que ja n'hi ha prou no?

BBT CAL MARÇAL I MITJA MARATÓ PUIGCERDÀ

BTT

Avui no ha fet falta realitzar cap desplaçament per disfrutar d'un matí d'esport. Un diumenge amb molt bona companyia (amics/amigues de Navàs), amb fang, amb pols, pujades, baixades, caminets, pista, trialeres, amb alguna caiguda mes que altre, etc. I com no podia ser millor al poble.

Després de cinc o sis anys de no participar a la BTT de Cal Marçal avui he tornat a les "andadas" de la BTT i la veritat es que he disfrutat com mai i sobretot sense nervis de competició.

M....Mentida una mica de nervis de competició si que els he tingut dins del cos, però no per mi sinó per la presència del meu cosí en el RAID de la cursa, el qual ha finalitzat amb una segona posició molt marescuda i llàstima de no poder disfrutar del calaix de dalt de tot del podi després de lluitar per ell obrint alguns camins davant dels altres.

MITJA MARATÓ PUIGCERDÀ

Mentre nosaltres lluitàvem amb la BTT, el Lluís, el Joan C i el Xavi C lluitaven corrent pels carrers de Puigcerdà sense deixar-se vèncer pels 21 km que els desafiaven des d'un principi.

Tots tres finalistes de la prova i amb molt bons resultats.

Lluís Picas: 1:21:...
Joan Carrillo: 1:32:..
Xavi Carrillo: 1:34:..

I el Lluís pujant a podi amb novena posició de la general.

(Per la meva part millor no assistir a les seves curses, pq si assiteixo a elles o no li van be, o pitjor encara es perd pels camins anant amb segona posició de la general)

I CURSA DE MUNTANYA (ESPAI kILIAN) CASTELLAR DE N'HUG

www.corredordemontana.com/component/content/article/173-actualidad/3217-espai-kilian-castellar-de-nhug-fue-la-ultima-prueba.html

Primer dia de pont i m’enganyen per anar a córrer a Castellar de N’hug 15km de muntanya. No vull n’hi imaginar com seran de durs per allà dalt, però només pensar que el Kilian Jornet està darrere amb l’organització ja us podeu imaginar com ha estat.

Comencem a córrer per pista i tot baixada deixant anar les cames i com cabres, miro el rellotge el km 2 i sota 4:15 per un moment m’espanto però que collons si quan començarà a pujar el temps es posarà al seu lloc.

Arribem al km 5 i ja comencem a pujar mica en mica, passem el primer avituallament i la pendent va augmentant, miro endavant i la gent comença a caminar jo intento seguir un ritme suau però sense deixar de córrer, però al cap d’un km (km6) decideixo caminar pq segur que avançaré més que no pas corrent aquest ritme. Així doncs mans als quàdriceps i amunt pas a pas!!!

Van passant els km fins el 10 on tot semblava que ja havia d’acabar però allà encara ens quedava el més dur una pujada de 200m amb un 25 0 30 % de desnivell més o menys tothom caminant amb una mica de boira però res de mirar cap amunt sinó tombarella endarrere jajaja!!!

Un cop arribem al cim segon avituallament una xuclada d’una taronja i cames avall, ara si com cabres de veritat circuit molt tècnic fins gairebé a Castellar de N’hug on s’ha agafat un tros petit de pista i altre cop marges avall per caminets amb pedres, un cop al mig del poble uns nens animant: Vinga 100m i sou a la plaça!!! Últim esforç i allà estic arribant a la plaça amb un esclat d’aplaudiments de molts dels finalistes.

Un matí molt divertit i molt, molt diferent dels entrenaments i competicions realitzades normalment.

Moltes felicitats a l’Alba i el Ricard primers finalistes de la cursa!!!

DIUMENGE 3/10/2010

Estreno de la BTT amb la colla de Navàs.

Dissabte un cop tinc la BTT decideixo trucar a la Cristina R per poder sortir amb ella i algunes de les noies que surten. Quedem per sortir a les 8:00 però al cap de 15' torna a trucar i canvi de plans decidim sortir un quart d'hora abans amb tota la colla de BTT de Navàs 16 persones 10 homes i 6 noies (molt bona gent).

Un cop allà i una mica acollonida parlem una mica i sortim un ratet, bueno un ratet que havia de ser com a molt fins les 10:30 però al final m'animo i segueixo més estona amb ells arribant a l'eix a la 13:00 després d'una pedalada de 50km i un gran esmorzar.

Els detalls de la pedalada no els explico pq després d'una matí de 5 hores amb tots ells/es ha passat de tot he rigut, he patit, m'he fotut de cap i m'ho he passat la molt bé així que tots els detalls queden entre tots nosaltres.

Moltes gràcies a tots i totes i espero poder repetir el més aviat possible.

CURSA PEYA BLAUGRANA DE SANTPEDOR

La meva primera vegada en aquests 10.000, després d'una setmana molt dolenta i un matí de dissabte no molt agradable decideixo fer-la, surti com surti però un cop allà una competició és una competició així que un cop donenen el tret de sortida començo a córrer com sempre intentant aguantar un ritme constant tota l'estona. Van passant els primers km's i sembla que vaig mig be però a partir del km 5 on passo amb 22' (molt contenta) les coses canvien i el meu cos fa una baixada en picat el mareig i el mal estar torna apareixa per dins del meu cos.

No paro de pensar si abandonar però a la vegada no vull parar vull seguir i com a mínim fer un bon entreno així que segueixo dins de les meves possibilitats fins arribar a meta.

Per primera vegada tinc les pitjors males sensacions en una competició i pateixo com mai però molt orgullosa per acabar-la.