22 cross de L'Ametlla de Merola 2010

Comença la temporada dels 10.000 i toca començar-los a preperar. Així doncs l'ametlla ha estat un bon inici per començar a veure com estan els turrons. Tot i no estar molt i molt bé crec que pel temps que he fet no em puc queixar de res, tot el contrari alegrar-me i proposar-me nous reptes per aquest hivern.

Pel que fa la cursa genial, molta calor però molta aigua per part de l'organització, molta gent animant "Moltes gràcies a tots s'agraeix moltíssim", en fi un bon matí.

TRIATLÓ OLÍMPIC DE BANYOLES

Uns 860 triatletes vam prendre part del 25è aniversari del Triatló de Banyoles. Un inci del dia començant de bon matí amb molts de nervis per cadascun de nosaltres fins l'inici de la natació "15:30" on realment començava aquesta gran cursa, dura, llarga pel que fa les distàncies i més llarga pels petits metres que ens van regalar de més, però on relament tots aquells nervis desapareixien fou amb les cinc primeres braçades dins d'aquell petit i gran estany.

Businada i salt de cap dins de l'estany, braçada darrere braçada, allargant totes i cadascuna de les braçades que permetien que avançes metre darrere metre per poder finalitzar aquella llarga recta d'un km per deixar a la dreta la segona boia vermella amb la bandareta blanca per endinsarme amb els 500 metres que deixarien que finalitzes aquell primer tram de l'espectacular prova d'aquella tarda. "En tots aquells metres el cap no deixa de donar voltes i més voltes en tots els passos i moviments que ens agradaria fer després de sortir de l'aigua". Si!!! Ja i sóc entre mig de les dues boies grogues endinsant-me en aquella gran recta que ens portava fins a boxes on tots els acompanyants dels participants animaven sense parar a cadascun/a de nosaltres.

Primera transició feta i bon començament del que serà el segon tram de la prova amb un recorregut de bici exigent però diferent pel que fa a d'altres triatlons on normalment es totalment pla.

Km darrere km intento donar tot el que puc intentant deixar enderrer les dues noies que han començat aquest tram amb mi però no es fins el km 10 on em puc desenganxar gràcies al grup de nois que ens atrapa i no deixo escapar, aguanto apretant les dents tant com puc, s'escapen i em quedo sola pateixo però no em vull rendir així que apreto i apreto fins que un altre grup em torna atrepar i puc realitzar un altre petit tram amb ells. Mica en mica els km es van acabant i arribem dalt de l'estany i finalitzem aquest durissim tram amb una gran baixada i l'última recta final que ens porta fins a boxes on començem la segona transició.
Primeres passes i molt males sensacions amb aquell tarreny tant irregular dins de boxes. Rapidament passem a un terreny de terra que ens portarà a l'inici dels 10km del tercer tram i últims km de la prova. Cadascuna d'aquelles passes m'ajuda a superar aquells 10km infernables però a la vegada genials i que permetien que disfrutes de cadascun d'ells mentre el cap rebobinava el dia projectant petites imatges d'aquest les quals dibuixaven aquell gran somriure en la meva expressió sabent que tots aquells nervis dels dies anteriors i de les hores anteriors del mateix dia sabien acabat deixant una gran satisfacció dins del meu interior i segurement de molts dels que vam poder gaudir des de dins aquella gran prova.