ONZENA SETMANA
“Setmana desastrosa però amb un final feliç”
Una setmana on la feina i el cansament no em permeten entrenar només que dos dies, on el cap de setmana comença malament amb molt mal de cap, dècimes de febre, mal de coll... però després de dormir unes quantes hores fins les 15:00 del migdia de dissabte i prendrem un caldo calent em refaig una mica i puc acabar anant a veure el Barça on el resultat també és un desastre però on les sensacions són molt millors.
Diumenge el gran dia, un dia impensable el dissabte, em desperto amb una mica de mal de coll i de cap però sense febre i amb ganes d’anar a Blanes on per primera vegada amb la història del Club Triatló l’Eix de Navàs puntuarem amb un Triatló per equips femenins.
Com els àpats d’ahir no van ser gaires per no dir un i simplement un caldo, avui un cop les bicis carregades i totes les tres dones dins del cotxe petant la xerrada, començo a menjar un plat de pasta blanca amb tonyina. Un cop allà, entren els típics pensaments de sempre: Pq m’he apuntat?, l’aigua estarà gelada i patiré com mai...
Però un cop donen el tret de sortida dues braçades i els pensaments marxen, començo a disfrutar de cada disciplina. Tothom m’anima i m’informen que vaig molt bé però jo només disfruto de cada moment i animo a les meves companyes. Abans de marxar vaig a veure els resultats i confirmo el que els meus companys em deien.
Entro amb desena posició i sisena del meu grup d’edat d’unes 53 dones, l’Eva a fet el seu primer triatló i molt bé que ho ha fet, la Marta ha fet tercera V1 i totes tres sisenes per equips. Després de les sensacions d’ahir no puc queixar-me de res ha estat un dia més que millor.
Després les dones no podem xupar roda dels homes però els homes de les dones si??? Jajaja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada