Aquesta setmana, entre les plujes, el dentista i l’augment d’hores de feina amb un total de 50 h laborables, no ha estat com jo l’havia planejat però al final de setmana ha acabat molt millor del que pensava.
Durant la setmana només he pogut fer Natació però ho he aprofitat com mai 12.000 m amb 4 dies.
El cap de setmana va començar el divendres amb un bon sopar a cal Marçal amb el Lluís per relaxar-nos, el dissabte sense despertador amb un bon esmorzar i sortida amb carretera per estirar les cames i veure la Volta Catalunya... Tot i voler fer pocs km per estar bé per diumenge la ruta s’allarga acabant amb uns 60 i llargs però un ritme molt suau i amb molt bona companyia.
Quin fotògraf que tinc a casa!!!!
Tanta estona esperant i zippppp 5'' i tots han passat!!!! On és el Simón??? (Perdo però no té vist... on vas tant ràpid??)
I Diumenge.... Bufff unes emocions, sensacions, patiment, rialles, etc....
Tot comença quan sona el despertador (6:45 hora nova 5:45 hora vella) per tant una hora abans de lo normal amb el canvi d’hora (El Lluís decideix no venir i marxo jo sola quina mandra... però m’espera la Moni) un bon esmorzar i cap Avià a la Gran fons amb BTT. Un cop allà recollida de dorsal, inflar rodes, oli a la cadena, mentre espero les nenes i anem cap a la sortida.
A les 8:35 donen el tret de sortida, li donem sort a la Sílvia que farà un bon entreno i nosaltres sortim a disfrutar d’una gran ruta i d’unes magnifiques vistes amb un dia esplèndid i un sol radiant. Ens passem tota la ruta parlant sense callar en cap moment, planificant altres sortides o aventures en un any sense objectius el cap, SIMPLEMENT DISFRUTAR de l’ESPORT. Fins i tot un noi que tant el tenim davant com darrera ens diu que ens ha sentit tota l’estona sense callar n’hi un sol moment.
Em patit.... bueno... jo pq mare meva la Moni com puja i com està, sort que no entrena pq sinó qualsevol l’atrapa. Em rigut amb els diferents nois i "homes" que ens envoltaven....
- És molt fondo aquest basal??? (Diu un noi)
- I la Moni si i pots nedar!!!
Pensava que li venia algú amb aquell noi, no podia parar de riure. Em gaudit d’unes vistes espectaculars i d’uns corriols increïbles, sembla mentida que tinguem aquestes rutes el costat de casa i no les haguem fet mai.
Em acabat cansades però normal després 51 km amb aquelles pujades (Si si ...pujades... no tot era tant increïble... jajaja) que no acabaven mai però amb un bon entrenament a les cames i apunt per fer la Ferestek de Prats la setmana entrant.
Un cop a Puig-reig, descarregar bici i una bona dutxa per anar cap a Navàs amb la colla dels Triatleros a fer l’arrossada.
Mare meva com estava aquesta paella!!! Quines dones que teniu a Navàs!!!
Una colla increïble, un dinar boníssim, explicant les diferents batalles de l’esport que gaudim i fa que puguem ajuntar-nos amb dies com els d’avui. Acabant fent curses de sacs, relleus de carratons, etc... MOLTES GRÀCIES per deixar que pugues viure aquest dia amb vosaltres sou tots INCREÏBLES.
Només ha faltat el Lluís que aquest any les enganxa una darrera l’altre, però el pròxim dia allà el tindrem donant GUERRA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada