CURSA PEYA BLAUGRANA DE SANTPEDOR
La meva primera vegada en aquests 10.000, després d'una setmana molt dolenta i un matí de dissabte no molt agradable decideixo fer-la, surti com surti però un cop allà una competició és una competició així que un cop donenen el tret de sortida començo a córrer com sempre intentant aguantar un ritme constant tota l'estona. Van passant els primers km's i sembla que vaig mig be però a partir del km 5 on passo amb 22' (molt contenta) les coses canvien i el meu cos fa una baixada en picat el mareig i el mal estar torna apareixa per dins del meu cos. No paro de pensar si abandonar però a la vegada no vull parar vull seguir i com a mínim fer un bon entreno així que segueixo dins de les meves possibilitats fins arribar a meta.
Per primera vegada tinc les pitjors males sensacions en una competició i pateixo com mai però molt orgullosa per acabar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada