SUSAGNA

PUJADA "RASOS DE PEGUERA"

A mi no ser pas qui em posa amb aquestes embarcades tant i tant grans.

Avui a les 8:15 quedem a Puig-reig amb l’Isaac un company del club per anar a pujar els rasos ja que mai cap dels dos hi havíem pujat. Al final em sortit de Puig-reig a les 8:45 a causa de l’horari de la feina.

Quan em començat a pujar direcció Berga, tot eren riatlles i batalletes, però a mida que ens acostàvem al trencant del delicte els nervis eren més grans. Un cop allà a mi m’ha donat la sensació que havia perdut totes les forces i que no tindria collons a pujar fins d’alt. Un cop al trencat engeguem el crono i comencem a pujar cadascú al seu ritme per trobar-nos dalt de tot a la creu.

Els primers cinc km es fan eterns i penso que com tot sigui igual no acabaré. En molts moments pensava en tirar cap avall però com que sabia que ell era davant les forces apareixien per on podien.

Un cop arribo al km 10 començo a patir de veritat ja que les cames comencen a fer-me mal i ser que queden 4 km els quals es faran eterns i molt durs, sobretot l’últim. Però vaig pujant i arribo al 11, segueixo pujant i ja tinc el 12 davant on m’apareix l’Isaac i m’informa que només en queda un però que s’enfila una mica i per això em dona aigua fresqueta que ha agafat d’una font. Un cop he begut m’apareixen les forces de tot arreu i dono tot el que puc per acabar de pujar el que queda és dur però es fa curt gràcies a la vista de la creu.