Un cop donat el tret de sortida comencem a correr i jo surto al costat de la Neus Caylà tenin molt clar que no aguantaré i que s'escaparan però jo vaig agunant fins que s'acaben escapant i quedo sola una estona fins que la Cristina R m'atrapa i finalitzem la primera volta juntes, en la segona volta vaig tirant intentant aguantar el ritme sense afluixar. Un cop a boxes penso que ja estic salvada però al agafar la bici comprovo que vaig amb el "ganxo" tota l'estona i no hi ha manera d'agafar a cap noia n'hi pujant n'hi baixant. Així que segeixo fent el trajecte tota sola i desgastant-me moltíssim a causa del vent.
Un cop a boxes, penso que queden dos kilometres i que ho he de donar tot però al posar els peus a terra, m'adono de que les cames no em responen fins al cap de 500m on comencen a ser el que han de ser. La gent no para d'animar i agafo una mica de forces però desitgo arribar el més ràpid possible.
Final de la cursa: amb molt bones sensacions i amb ganes de fer-ne un altre. I sobretot orgullosa de passar un dia com aquest el costat de tots els participants, amb un ambient que només si ets allà pots sentir.
I finalment podi SUB23 al costat de Neus Caylà i Carolina Routier dues grans futures triatletes impossibles d'atrapar.
2 comentaris:
Ei SU, MOLTÍSSIMES FELICITATS!
Si les atraparàs no ho sé, però que tu també ets una futura gran triatlera això està claríssim!
Felicitats al LULU que tot i perdre la bici també ho va fer molt bé.
Vinga, ànims i a seguir entrenant.
No les atraparàs??? Ei, això no ho vull sentir, eh? Moltes felicitats!!! Ho vas fer super bé!!!
Publica un comentari a l'entrada